Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Auques comentades

12-01-2018 a Fons Amades


En la producció editorial de Joan Amades, les auques ocupen una presència destacada. De fet l’any 1931, conjuntament amb Josep Colominas i Pau Vila, a través de l’Editorial Orbis, publicaren en edició de bibliòfil i en dos volums un excel·lent recull. Ara bé, més endavant i, ja sense aquests autors, el folklorista inicia un projecte amb la voluntat d’editar una col·lecció d’auques comentades, separades, com: la del Carnestoltes, la Processó de la Setmana Santa, Els baladrers de Barcelona o la Processó del Corpus, les quals però, no veuria publicades en la seva totalitat, ja que en vida només van ser impreses: L’Auca dels costums o de les funcions de Barcelona, l’Auca dels edificis notables de Barcelona i l’Auca dels jocs de la mainada.

L’estructura dels llibres és similar i, la metodologia l’exposa en la introducció del treball Auca dels Costums de Barcelona que publica l’any 1937 a Gràfica Calmell on, en el proemi, exposa que: “Fa cinc anys, portats per l’afany de donar a conèixer els materials aplegats en una vintena d’anys de recerca etnogràfica i folklòrica, vam iniciar la publicació de la Biblioteca de Tradicions Populars, la qual assolí un èxit que mai nosaltres no hauríem sospitat. […] El programa que aleshores ens vam traçar no ha estat acomplert en la seva totalitat […] d’ací que ens hàgim emprès la publicació d’una nova sèrie de llibres així mateix de tema etnogràfic i folklòric, sota el denominatiu genèric de Narracions Populars, el contingut del qual, però, tindrà un sentit potser més narratiu…”

Dit això, com portarà Amades a terme aquesta narrativa? Doncs, fàcil, si una auca està integrada per 48 boixos o dibuixos, el folklorista els va comentant, il·lustració per il·lustració, com per exemple succeeix en el boix núm. 6, “La Candelera” on entre altres coses descriu que: “Aquest dia era considerat com la darrera festa nadalenca, i, pels barcelonins puritans, el darrer dia de la temporada que hom podia menjar torrons. Era de rigor menjar-ne pocs o molts, per pobra que fos la casa.

El dia d’avui, es desfeia els pessebres. Era costum que la mainada, en colles, visités, per darrera vegada, les cases que havien fet pessebre i que cantessin les cançons nadalenques. Tot d’una, a mitja cantada, i, sense que es sabés com, hom s’adonava que la figura de l’infant Jesús havia desaparegut del seu bressolat. Tothom la cercava inútilment, fins que a algú se li acudia de mirar la butxaca de l’infant més petit dels presents, dintre de la qual es trobava la figureta, amb gran sorpresa de la quitxalla que no encertava a explicar-se el cas. Algú de la casa havia fet el joc…”

El propòsit d’Amades d’anar editant i comentant auques, però, va anar patint sotragades. Així i tot, no va desistir i, en un altre format, més pulcre, endegà una renovada col·lecció: Auques Comentades amb l’edició de tres títols per mitjà de les impremtes Camps Calmet i Hesperia. També, afegir que, si la dèria de l’autor en el tema fou persistent, la de la seva secretària, Consol Mallofré, encara esdevingué major ja que, a títol pòstum, continuà amb divulgació de les auques, en aquest cas a través de l’Editorial Selecta on agrupa en dos llibres de la col·lecció El tresor popular de Catalunya: Auca de les faules d’Isop / Auca de les bèsties i; Auca dels Carnestoltes / Auca de la Processó de Setmana Santa. Afegir que, posteriorment, l’Associació Cultural Joan Amades i edicions El Mèdol reinterpretaria altres dues auques de l’autor a Corpus i Les Veus del Carrer on Amadeu Carbó, Guillem Escriche i un servidor apropàrem l’Auca de la Processó i l’Auca dels baladrers de Barcelona. Exemplars de tots aquets treballs d’auques es poden consultar al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on hi ha el Fons Amades.