Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Publicacions infantils

09-02-2018 a Fons Amades


Entre la documentació del Fons Amades que es conserva en els armaris compactes de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, hi ha les col·leccions íntegres de les publicacions per a nens i nenes: “Els Infants” (12 números) i “Història i llegenda” (28 números), que Hispano Americana de Ediciones edità entre els anys 1956 i 1959.

La relació del folklorista amb les revistes per a la quitxalla rau en el fet que en va ser assessor i també col·laborador. De fet en la primera hi va contribuir a partir de distintes aportacions dedicades a divulgar costums, tradicions, jocs, un conte i, en especial, una de les seves passions d’infant, l’entomologia, dictant o reaprofitant per a l’ocasió articles sobre les aranyes.

Respecte a la segona publicació, la contribució que hi fa el folklorista esdevé tècnica ja que l’editor, Jorge Parendi i, els il·lustradors, Miquel Ripoll i Antoni Batllori Jofré, tindran en compte el llibre de l’Amades: “Les cent millors llegendes populars” (1953) per difondre historietes en format de còmic, portada a color i a l’interior amb dibuixos en blanc i negre.

Cal afegir, també, que les dues es redactaren en llengua catalana, cosa singular ja que foren impreses en època franquista. La publicació d’aquestes es justifica en l’amistat de l’editor i el ministre d’Informació i Turisme del moment, Gabriel Arias Salgado, el qual en possibilità l’aparició. Ara bé, davant la desaprovació del llavors Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, l’editorial va haver de continuar imprimint els darrers exemplars des d’Andorra.

En anterioritat a aquestes dues revistes infantils i, probablement per amistat amb Aureli Capmany, Amades col·laborà també amb una dotzena d’escrits sobre curiositats a “En Patufet” (1904 – 1948); a “La Mainada” (1921 – 1923) en una desena d’ocasions on va parlar sobre el món de les bèsties i, de manera aïllada, a “En Manelic” (1926) amb un text dedicat a la Història del Tabac, on a tall d’exemple s’adreçà a la xicalla amb el fragment següent: “Sabut per tothom és que el tabac fou importat d’Amèrica. Colom en el seu diari de bord, ja esmenta l’existència d’una planta molt aromàtica de la qual creu que se’n podrà treure gran profit. El primer explorador espanyol que en va portar al món vell va ésser Hernández Llano, el qual el va trobar a l’illa de Tabaco, una de les de la petita Antilla, on veié que el indígenes en feien com uns llarcs bastons, cargolant barroerament les fulles, i que s’ho posaven dintre de la boca, encenent-ho amb una brasa, amb la qual anaven aguantant-se el cigar, y mantenint el foc. Ells donaven al fumar la valor d’una cerimònia sagrada i ho feien al davant dels seus deus i com una prova d’acatament. Amb tot, no es pot dir que fossin ells els inventors del fumar, car ja en el vell continent molt abans que el descobriment d’Amèrica, els pobles antics ja cremaven cànem i engolien el seu fum fins a embriagar-se.

Al tabac se li ha donat molts noms. “Nicotiniana”, “Petum”, que es un nom també donat pels indis americans i que vol dir herba del embaixador i herba de la reina, perquè un navegant portuguès retornat de Amèrica en féu un gran present al embaixador francès a Lisboa i a la reina Maria de Mèdicis; herba dentera, santa, sagrada, perquè servia per a curar el mal de caixal, i pels miracles que feia com a guaridora de moltes malures i dolors. Els italians en deien “Torbuona”, que era el nom del que la donà a conèixer a n’aquell país…”

Aquest i els altres articles publicats en les anteriors revistes infantils els recopila l’autor en un quadern del Fons Amades (OJA-196) que hi ha en les instal·lacions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.