Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Lo cant dels ausellets (sardana)
Pep Ventura

10-02-2018 a Clàssics de cobla


Avui, al CLÀSSICS DE COBLA presentem una sardana molt popular, segurament de les més conegudes de la producció del seu autor Josep Ventura i Casas, conegut com Pep Ventura o en Pep de la tenora, l’home a qui se li atribueix la concepció del conjunt cobla i que, nascut accidentalment a la vila d’Alcalà la Real, a la província de Jaén, l’any 1917, va viure i va desenvolupar tota la seva trajectòria artística a Figueres, fins l’any 1875 en el que hi morí.

Es tracta de la sardana “El cant dels ocells” que avui sentirem en una versió molt especial, enregistrada per la Cobla de Cambra de Catalunya pel CD “PEP VENTURA – La música romàntica a Figueres”, de la Fonoteca de Música Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Manllevo part de l’interessantíssim text de la coordinadora de l’enregistrament, la musicòloga Anna Costal, que es troba al llibret adjunt de la publicació:

El 16 de juliol de 1863, la cobla de Pep Ventura va fer una ballada al carrer Vilafant de Figueres. Segons la crònica publicada al periòdic barceloní El Metrónomo deu dies després, s’hi van interpretar les sardanes “sobre temes del Bon matí, Cap al tart, Lo somni de una verge i Las flors de maig, conocidas composiciones del Sr. Clavé”, i també d’altres amb títols com Lo toch de oració, Los segadors, Lo cant dels ausellets, La pastoreta i El pardal, totes de Pep Ventura sobre melodies populars.

La recol·lecció de cançons populars catalanes va ser un projecte iniciat durant la Renaixença que va culminar amb la gran Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936). El primer cançoner que va incloure la melodia de les cançons va ser el primer volum de Cansons de la terra de Francesc Pelagi Briz i Càndid Candi l’any 1866. Tanmateix, la intenció de Pep Ventura no era recopilar o recuperar melodies antigues; ans al contrari, volia incloure en les seves sardanes aquelles tonades que formaven part de la quotidianitat figuerenca. Eren un bon reclam per atreure l’interès d’un públic que devia reconèixer les melodies mentre ballava.

La sardana “Lo cant dels ausellets” va tenir molt d’èxit en vida de Pep Ventura, perquè al seu fons es conserven altres partitures copiades posteriorment del 1863. En aquest enregistrament s’ha emprat la partitura més antiga, amb una instrumentació que, de manera excepcional, incloïa dues trompes.

Així doncs, escoltem “El cant dels ocells” o, millor dit “Lo cant dels ausellets”, de Pep Ventura, amb la Cobla de Cambra de Catalunya