Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

Guardiola

18-05-2018 a Els secrets de l'Etnològic


Avui, he pensat donar-vos una mica de feina que de tant en tant va bé… però vaja, no us espanteu, que no n’hi haurà per tant… Un cop us hagi dit quin és l’objecte d’avui, la feina l’acabareu ràpid. Ho sé, perquè abans l’he feta jo. Això està bé, no?

Doncs avui parlaré d’un d’aquells objectes que han ajudat a crear tòpics que duem a sobre els catalans: és allò que per a nosaltres “la pela és la pela”! Ai… la pesseta on para a hores d’ara…! I parlaré de com ho fèiem i fem per estalviar. Tan fàcil que ho tenim, home! Existeix un objecte, dels més tradicionals a casa nostra que és la guardiola. Tots vosaltres sabeu què és una guardiola, oi? Dons ara sí que m’aturo per posar-vos “deberes”! Si us ve de gust, mentre escolteu aquesta secció del programa, entreu al cercador de Google i feu-me un favor: escriviu guardiola al cercador per saber què en diu el senyor Google d’aquest objecte. Quantes definicions sobre què és una guardiola heu trobat, per exemple… en les deu primeres pàgines? Ara feu el mateix però cliqueu on diu “Imágenes” per cercar les imatges. Quantes imatges de guardioles heu trobat al cercador? La resposta és fácil i rápida. D’entrada… cap o ben poques! Això sí, les referències i imatges en relació a l’ex-jugador i ex-entrenador del Barça Pep Guardiola s’allarguen fins a l’infinit i més enllà. Altra cosa és si escriviu “hucha”… aleshores la informació és més àmplia. Que cadascú pensi el que vulgui. Però mireu, si poseu vidriola la cosa canvia. Quina mena de misteri fa que posant el nom més conegut no hi aparegui informació i escrivint una de les diverses formes com es coneix aquest objecte aleshores sí, remet a la nostra guardiola?

Perquè… heu de saber que de la guardiola també se’n pot dir vidriola, lladriola, gidriola, judriola, rodiola, fidrigola, verdiola i fins i tot “furtar-diners”! Depèn d’on se sigui!

Ara, que ja ens hem centrat una miqueta en l’objecte, us comentaré el perquè la majoria de les guardioles de terrissa actuals tenen forma de porquet. Bé, la majoria potser no, perquè actualment es fabriquen guardioles de totes les formes i materials imaginables, però ja m’enteneu, oi? Una altra cosa que em sorprèn és que, de la dita forma de porquet diuen que és la forma més tradicional. En una pàgina web trobo aquesta resenya: ” Actualmente existen alcancías con infinidad de formas y materiales, sin embargo la alcancía por excelencia, la más típica y tradicional, es de arcilla y tiene forma de cerdito”.

I la forma de porquet té la seva explicació, encara que no només una, què hi farem… La primera, és que el porc ha estat sempre sinònim de prosperitat i abundància. Moltes famílies pobres reservaven un porc per poder-lo vendre en cas de necessitat, i per això tenir aquest animal era símbol de garantia per al futur. Al nostre país, la matança del porc permetia conservar durant tot l’any una font importantíssima de proteïnes. Per tot això, les guardioles tenen forma de porquet, símbol d’estalvi i de reserva per al futur. Es diu que les primeres guardioles en forma de porquet van ser fetes a Anglaterra, al segle XV, i que estaven inspirades igualment en la forma com estalviaven les famílies pobres de l’àmbit rural que criaven porcs per, després, vendre’ls o usar-los per a la seva pròpia alimentació.

També hi ha qui creu que la raó té a veure amb que a Anglaterra les guardioles eren d’una argila anomenada “piggy” que, un cop cuita té un color que s’assembla a la pell dels porcs, en anglès “pig”. En tot cas, les que tenien forma de porquet van anar substituint els altres atuells tradicionals que la gent feia servir per guardar diners. Ja en el segle XVII eren anomenades ‘piggy banks’, que és com se les coneix, àmpliament, en el món angloparlant.

De les guardioles que hi ha al museu podríem dir que tenen una procedència força diversa. N’hi ha de Sant Quintí de Mediona comprades a Consol Mallofré inseparable col·laboradora de Joan Amades, i també n’hi ha d’adquirides a Lleida, Figueres, Miravet, Tortosa, Tivenys, Torredembarra, Esparreguera, Sant Sadurní d’Anoia, Tamarit de Llitera, Onda, Amposta, Agost a Alacant, a Conca, a Alba de Tormes de Salamanca, Nijar i Tabernas d’Almeria… Totes, amb formes diferents, amb el tall per ficar-hi les monedes horitzontal, vertical, recte o corbat, més curt o més llarg, amb decoració pintada o sense i no n’hi ha cap, cap ni una que tingui la forma de porquet… i us asseguro que tenen mooolts anys! Ves per on…