Presiona ENTER per veure els resultats o ESC per cancelar.

La imatgeria festiva

07-09-2018 a Món Capmany


La imatgeria festiva feia les delícies d’Aureli Capmany.  La seva vida es va moure en la Barcelona antiga on els gegants eren peces conegudes, estimades i imprescindibles per a tota la població: els gegants, la mulassa, els cavallets, ….i la seva presència a les processons com a representants gremials.

Capmany va usar els gegants en la festa major que organitzava per als infants de la Casa de la Maternitat i els feia ballar davant d’ells, va refer el Ball dels Cavallets Cotoners a la “Setmana Cotonera” realitzada al Palau de Belles Arts de Barcelona pel Gremi de cotoners de Barcelona, es va referir a la imatgeria festiva en diverses xerrades sobretot en aquelles en què parlava de danses, ja que en la seva opinió els gegants, els nans i el bestiari ballaven, i també, evidentment, va escriure sobre ells diversos articles i també s’hi va referir en altres que parlaven de festes i costums en els quals la imatgeria festiva és comentava com a part de la festa.

L’any 1902 comença la seva llarguíssima etapa de col·laboració a la premsa en diaris i revistes, en entrar com a redactor espcialitzat en folklore al diari La Renaixensa. És en aquest rotatiu que el 29 de maig publica l’article Corpus. L’Hereu y la Pubilla en el qual  comenta que la imatgeria és connatural a la processó de Corpus i fa un repàs a algunes de les parelles de gegants barcelonins a partir del segle XVI, per acabar parlant del costum de canviar-los el vestit, especialment de la geganta, que servia de model del que ara en diríem “les darreres tendències de la moda”.  Al mateix diari, al mes d’octubre, un cop passades les magnífiques i extraodinàries Festes de la Mercè d’aquell any, en l’escrit Gegants, nanos y cuca-feras : Impresions, es referix al concurs de gegants, fa alguns comentaris sobre algunes de les peces i acaba parlant sobre la Patum de Berga.

Vint anys després, la revista infantil La Mainada publica el text Gegants i Caps-grossos, referint-se a l’origen de les peces gegantines que imiten l’home, l’aparició dels primers gegants i dels primers nans i capgrossos, per acabar comentant que els gegants són propietat de la mainada. Un títol semblant, en aquest cas Gegants i  nans, és el que publica a la revista : Quaderns mensuals d’Acció d’agost-setembre de 1926, amb un contingut també semblant, en el qual parla de la Reial Cèdula de Carles III que va prohibir la presència de la imatgeria a l’interior de les esglésies.  El mateix any i amb el títol de Los gigantes de la festividad del Corpus, publica un altre text sobre el tema, aquest cop a Barcelona Atracción : revista mensual de la Sociedad de Atracción de Forasteros, en el número del mes d’octubre.

Aquest mateixa prestigiosa publicació, en la qual Capmany va escriure sobre altrres temes, publica el mes de desembre de 1929, Representaciones y entremeses populares, on es refereix als gegants, i també a les àligues i als cavallets, per als quals té, sobretot per als darrers, una gran estimació.  Ells són el tema de l’article de l’any 1952 amb títol Ball dels caballins, en el qual comenta les peces, però sobretot els seus balls.  Aquesta article pertany a la darrera sèrie de col·laboracions que Capmany escriví per a la premsa, en aquest cas per al diari Solidaridad Nacional, que és, evidentment, escrit en castellà.  Llavors l’autor ja tenia 84 anys.

Ja hem dit al principi que, articles monogràfics a part, la imatgeria festiva va traient el cap en els nombrosos escrits sobre festes, costums i també sobre dansa.  Podem citar un article primerenc, de 1904 i inclós al número del mes de juny d’En Patufet a la secció Entremaliaduras que parla de la processó de Corpus i de la presència dels gegants en aquesta manifestació, de ben segur la més esplèndida i espectacular del calendari festiu barceloní. El desembre de 1932, al diari El Mundo gráfico treu un número monogràfic dedicat a Catalunya sota el títol de Costumbres y folklore de Cataluña, en el qual Capmany també fa referencia als gegants.

També hem comentat que per a ell la imatgeria sempre balla, i així són tractats a la transcripció de la intervenció d’Aureli Capmany a Catalunya Ràdio sobre el Corpus de Barcelona que va editar el dia 2 de juny de 1934.

No ens ha d’estranyar la, diguem-ne, fascinació de Capmany per la imatgeria ja que en ella hi veia un compendi dels molts temes que l’atreien: la festa, l’art, l’escenografia, el ball, la música, els gremis i l’ésser humà.  Podem desitjar més?