TradiFacebook

En els darrers dies el “Fes ta festa” ha iniciat la seva aventura al Facebook. Potser direu: Ja era hora! Aneu tard! I segurament tindreu raó. Tot i que la nostra plana web està preparada per que la infomació del programa accedeixi a aquesta xarxa social i a moltes d’altres i malgrat teníem ja el perfil obert des de feia força temps, encara no havíem trobat el moment de posar-nos-hi de ferm.
I cal dir que sembla que la cosa funciona. Hem duplicat el nombre de visites al web i hem fet més de 300 amics en poc més de quinze dies. Entenem que són xifres força importants. Si més no per a nosaltres ho són. Veureu: som modestets i ens agrada anar a poc a poc.
Més enllà de l’èxit de l’experiència, he de dir que aquesta m’ha donat l’oportunitat d’endinsar-me en un món realment sorprenent. I no em refereixo al Facebook en sí, que no l’hem de descobrir ara, sino a la extraordinària presència que hi ha de la cultura popular i tradicional en aquest mitjà revolucionari i sorprenent que t’intercomunica amb el món a partir d’una polsació al teclat de l’ordinador.
A part de la presència personal generalitzada, ja que hi trobes pràcticament tothom (si bé cal dir que alguns tenen el seu perfil una miqueta abandonat…), cal constatar la ingent presència d’entitats de tota mena: colles castelleres, geganteres, entitats sardanistes, esbarts, grups de diables, associacions culturals de tot tipus i, no solament col·lectius associatius sino que, molts gegants i molts elements d’imatgeria folklòrica tenen el seu propi perfil, els seus propis amics i les seves notícies concretes.
És clar que també et trobes coses una mica sospitoses. Quan t’apareixen les llistes de possibles amics o el Sr. Facebook et pregunta si coneixes a aquest o a aquell altre per que hi facis amistat, molt aviat comencen a aparèixer polítics i personatges mediàtics. Sí, sí, ja sé que la tria és automàtica i depèn del nombre d’amistats comunes, etc. etc. I amb la voluntat de mirar-ho pel cantó positiu, molts d’aquests famosos tenen amb el Facebook l’oportunitat de contactar amb seguidors seus que d’altra manera no els seria possible. També és veritat que poden posar-hi un “negre” que contesti.
Però tot això no fa que se’ns escapi l’anàlisi fàcil i evident de lo pràctic i útil que resulta aquest mitjà o aquest sistema de contactes per a totes aquelles persones que basen la seva feina en la popularitat. I sí, és veritat. Nosaltres, des de l’amateurisme, des de l’afany de difusió de la nostra cultura popular i tradicional també ens n’aprofitem. I que no hi tenim dret? Només faltaria, no us sembla?
En fi. Malgrat tot us he de dir que estic content. El Facebook m’ha permès fer-me amic, per exemple, d’un gran nombre de gegants. I, és clar, també facilita l’amistat entre ells mateixos. Per cert, algú s’ha preocupat de saber si en els darrers mesos ha crescut de manera especialment notòria el cens de gegantons i gegantets?