En Josep de Foixà

Jesús Ventura

En Josep de Foixà

Tocar bé la tenora i dir-se de nom Josep no és una cosa massa estranya. D’entrada penso amb el primer de tots, en Josep Ventura i Casas, en Pep Ventura, l’home que, podríem dir que la va posar en circulació. I sense furgar massa em vénen a la memòria altres noms il·lustres com Josep Mir (l’històric tenora de La Selvatana) una cobla que actualment també compta amb un Josep, en Farràs, de Berga, com a primer tenora; en Josep Colomer, mestre de tants i tants tenoristes, en Josep Gispert (durant tants anys a La Principal de la Bisbal), en Josep Coll i Ligora, solista històric al front de l’enyorada cobla Barcelona amb la seva tenora metàl·lica… i tants i tants d’altres.

Però el que ens ocupa avui és un altre Josep. També es diu Coll, però és un altre. Jo fa pocs mesos que he tingut la ocasió de començar-lo a conèixer. Sí que és veritat que hem coincidit en força ocasions amb la Cobla de Cambra de Catalunya, per la que en Josep sempre ha tingut un sí malgrat el caràcter altruista de la formació, però a part del contacte artístic, mai hi havia hagut la oportunitat d’anar més enllà de la salutació amable o de la brometa fàcil. És des que dirigeixo la cobla Ciutat de Girona que l’he començat a conèixer una mica.

Josep Coll i Ferrando

I si dic una mica és perquè a ningú se li escapa que en Josep és una persona força introvertida, aparentment difícil d’escometre, encara que en realitat no té mai un no per a ningú. Un dels millors tenores del país, un compositor inquiet, amb sòlides bases i capaç d’una versatilitat admirable, sabent sempre escollir l’estil ideal i desitjat per aquell que li ha sol·licitat la sardana en qüestió o atorgar l’empremta i les característiques musicals oportunes pel gust d’aquell a qui va dedicada l’obra. Amb melodies senzilles i inspirades, amb recursos tècnics clàssics o novedosos, amb harmonies simples o complexes però indiscutiblement encertades i idònies pel resultat desitjat, en Josep ha anat teixint una producció com a compositor que complau a tothom, siguin quins siguin els gustos que es tinguin.

Totes aquestes virtuts les podreu assaborir en el CD que va presentar diumenge passat la Cobla Ciutat de Girona a Foixà, al poble d’en Josep, on esdevé un autèntic ídol, admirat, aplaudit, reconegut i apreciat per tothom. En el CD hi trobareu les 12 darreres sardanes de la seva producció i d’alguna manera ve a ésser la continuació del que es va editar ja fa uns anys amb el títol de “Josep Coll i Ferrando – Obra completa”, un títol que per la joventut i el talent de l’autor tenia una data de caducitat evident.

Entre les obres enregistrades hi trobareu dues guanyadores i un accèssit a “La sardana de l’any”, sardanes premiades en concursos musicals, una obligada de tenora interpretada per ell mateix i fins i tot un títol “L’amic Jaume” que es va estrenar el mateix dia de la presentació del CD, i que davant el seu caire popular i l’acceptació del públic assistent més d’un s’atrevia ja a vaticinar que seria la guanyadora de La Sardana de l’any 2013.

Fins aquí el Josep Coll i Ferrando mediàtic, artista reconegut i exitós. Però hi ha un altre Josep que el complementa i sense el que el primer no seria possible: l’introvertit, el seriós, el responsable, el preocupat i apassionat per la seva feina, el que estima als seus amics, el Josep que esdevé una persona entranyable i que es fa estimar per tots aquells que tenim la oportunitat de tractar-lo. A aquest Josep m’hi vaig apropant a poc a poc. Quan el conegui bé ja us ho explicaré.