Aixetes tancades
No creieu pas per aquest títol que aquests primer brots de calor m’han atorrollat en excés i que em proposo convertir LA COLUMNA del FES TA FESTA en un ban d’alerta a una imminent sequera i a la necessitat de l’estalvi de l’aigua. La veritat és que la calor i un servidor no som massa amics, però aquest tot just incipient augment de les temperatures encara no aconsegueix atabalar-me. Si més no per arribar a aquests extrems.
El motiu d’aquest títol d’avui fa referència al sentit més crematístic de l’expressió. Potser valdria la pena encomanar-li al nostre benvolgut Víctor Pàmies que ens fes saber en un DITES I REFRANYS el significat i sobretot l’origen d’aquesta frase tant popular i que inequívocament fem servir, entre d’altres cassos, quan fem referència a la interrupció d’una dotació econòmica per a qualsevol activitat. Estareu d’acord amb mi que en aquest aspecte la frase en qüestió és d’una rabiosa actualitat. Sobretot per a tots aquells que ens dediquem a activitats sense ànim de lucre, que no vol dir que no tinguin un cost i que costi molt de cobrir, especialment en els temps que corren.
I en el nostre camp, el de la cultura popular i tradicional (el que conec i del que puc parlar), no negaré ni posaré en dubte la bona voluntat, la predisposició i, fins i tot diria que el coratge, de molts responsables d’institucions que lluiten aferrissadament, que malden per continuar exercint la seva funció de patrocini i d’ajut vers les activitats festives i culturals sorgides del poble i fetes per al poble. També n’hi ha que amaguen el cap sota l’ala i que aprofiten l’ocasió per desentendre’s del tema, però em consta l’esforç de la majoria per satisfer les necessitats dels sol·licitants. Però les aixetes estan tancades. Unes aixetes que són nostres, de les que flueix una aigua generada per nosaltres, però que allà al centre de la pell de brau han decidit tancar, que no ragin, ni de gota en gota… Encara que només fos així, ja en trauríem profit. Amb això d’aprofitar la darrera “pela”, els catalans en som veritables especialistes. Però van maldades.
Una altra cosa però, és la burocràcia. La paperassa que es necessita i tot el que cal justificar per tal d’aconseguir una petita subvenció. Fa pocs dies em comentava un company de penes d’una entitat cultural, que l’IVA de les factures que cal presentar per justificar una petita subvenció sumava un import més gran que la mateixa subvenció en sí. O un altre al que havent-li retirat la meitat de la subvenció en principi atorgada li reclamaven que la tornés quan encara no li havien abonat i, a més, amb interessos de demora!!! Insisteixo, no m’ha afectat la calor. És veritat tot el que dic.
De tota manera, la situació que estem vivint és del tot obtusa. El fet que ens neguin la possibilitat d’administrar-nos els nostres propis recursos segurament provoca que succeeixin fets com aquests. I el que haurem de veure en un futur proper! Tenir poc, fa que ho hagis d’administrar molt bé. Quan siguem independents haurem passat un bon rodatge. I esperem que aleshores s’obrin bé les aixetes I quan dic bé, ho dic en el doble sentit de la paraula: quantitat i qualitat.
Ara per ara, pel que fa a les aixetes dels diners, ens espera un estiu d’allò més sec.
