A pas de bastó
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
La Sra. Matilda Jobany i Carrasclera (Tilda pels més pròxims) és avui una iaiona estimada al poble. Sempre ben empolainada ha sabut viure i guardar les formes en cada moment. De jove, a casa, l’educaren en el més absolut respecte a les persones. Mai ha dit ase ni mu de ningú i, això que les ha vist de tots colors!
Ja de ben menuda s’exercità amb l’ús i el cant correcte del bastó. M’explicaré millor (bé, deixant de banda les possibles variants de melodia i lletra) és allò tan nostrat del: “Caga tió, tió de Nadal, na ni, na ni, no na no….” per acabar amb un rotund: “ni no, ni no no nà… un cop de bastó i n’hi haurà.”
I és aquí on volia arribar, al bastó, perquè, potencialment, els que som d’abans de la desfeta del 36, bastons i pals n’hem rebut per totes bandes, a tort i a dret, bé ja fossin del “Paco” al poder, empaitats per “los grisos” amb les porres a les mans cap al final de la dictadura o força abans; a l’escola, a picada de regle als dits per no saber els noms dels reis “godos” ( que si… Ataúlfo, Sigérico, Walia, Teodorico, Turismundo…) o, també, per no estar atent a la catequesi i lo mossèn ens picava al cap amb la canya per haver-te de sentir dir, després, la frase: “Ets més ruc que la canya de la doctrina.”
Ara bé, en particular, la Tilda, ha esquivat en vida tants cops de bastó com ha sabut i això, en l’actualitat, ho continua fent. I tant! Possiblement us preguntareu el perquè, no? Doncs molt senzill, avui en dia, la presumida de la iaiona s’ha fet gran i, per sortir pel carrer, per anar bé, hauria de caminar amb bastó. Ah, xiquets, això no ho vol de cap de les maneres i ho dissimula tant com pot. Què fa? Circula altiva per la vorera amb un paraigües llarg, plegat, que li fa com de mangala i, quan està cansada, s’atura davant de botigues i fa veure que li interessa el que hi ha als aparadors. Clar que canta una mica sobretot perquè té el costum d’aturar-se davant d’una botiga informàtica i el propietari, encuriosit, un dia va sortir per atendre-la i va descobrir que de xips i de bits, no en tenia idea. Ara però, quan s’atura, la Tilda se saluden i tots contents.
Una abraçada ben forta… i, fins a la propera!
