Adéu 2010

Jesús Ventura

Adéu 2010

Una de les frases més habituals en aquestes dates és aquella que diu: “sembla que era ahir i ja n’hem passat un altre”. Una frase que em sembla poc ocurrent, la veritat, però d’un contingut velat molt dens ja que denota una espècie de barreja entre un optimisme de resistència i perdurabilitat i una resignació davant del camí ja irremissiblement recorregut.

Sí, sí. És una realitat. Ja hem recorregut un altre any de la nostra vida. Però la lectura, al meu entendre, sempre s’ha de realitzar des d’un punt de vista optimista. Nogensmenys que un altre any. Amb tot el que això comporta de vivències, d’experiències, de fites aconseguides i d’altres que veiem resoltes a l’horitzó proper. És clar que tenim ítems viscuts potser no massa agradables, però aquests cal aparcar-los, cal arraconar-los i permetre així disfrutar de la part més positiva de tot plegat.

Un altre cosa són els records i la memòria. Any nou a part, les festes nadalenques són una oportunitat única per recordar; i no únicament amb enyorament i nostàlgia (fet que resulta qüasi inevitable), sino amb complaença i il·lusió. Els records que ens aporten les festes nadalenques i les tradicions en general són dolços, entranyables, tendres. És amb les tradicions que som capaços de reordenar la nostra vida i d’ubicar les nostres efemèrides. El dia a dia no ens ho permet. Però l’aturada que representa una celebració familiar o una festa ens permet rememorar allò més entranyable de tots nosaltres. La nostra essència. Allò que ens empeny endavant i que ens dóna la seguretat suficient per avançar amb els ulls clucs, sense mirar massa el futur llunyà, només vivint el present i el demà immediat. Una de les fòrmules, aquesta, que segons diuen és el secret de la plena felicitat.

Per tant, em fa molta il·lusió poder desitjar-vos un Bon Nadal a tots. Unes festes familiars plenes en records i en vivències, amb aquelles vivències que ens ompliran una mica més el calaix en el que guardem les viscudes en Nadals anteriors i que podrem recordar els propers.

Pel que fa a l’Any Nou, però, permeteu-me una petita trampa. Penso que el calendari és una mica cruel. Quan celebrem els anys hi posem un número i, d’aquesta manera, ens obliguem a recordar-nos cada dotze mesos que hem consumit un trocet més de la nostra existència. I sort que ho fem per anys i no per mesos, ja que aleshores ens ho recordariem cada 4 setmanes. I si encara filéssim més prim, seria insuportable.

És per això que, aprofitant l’avinentesa dels números rodons, a partir d’enguany, us convido a agafar la costum de felicitar-nos i de desitjar-nos el millor, no solament pel proper any 2011, sino per tot el proper lustre, o fins i tot pel proper decenni. I així, en els propers deu anys ja no hi hauríem de pensar.

D’aquesta manera, la frase quedaria així: Bon Nadal i bona dècada 2011-2020.

I no us dic allò de bon segle XXI perquè em sembla que ja ho vaig dir ara fa deu anys.

Encara que, de bò, de bò, no me’n recordo.