Amb més il·lusió que mai

Jesús Ventura

Amb més il·lusió que mai

Avui iniciem un nou any al FES TA FESTA. Si bé és veritat que la setmana passada no vam faltar pas a la nostra cita setmanal amb vosaltres, és en aquest segon programa de l’any en què posem en marxa les noves seccions i recuperem l’estructura habitual del programa, més enllà de reposicions i d’un augment del contingut musical, característiques típiques dels períodes de vacances.

Tothom coincideix en que en aquest any 2014 que acabem d’estrenar han de passar moltes coses: que si el tricentenari, que si la consulta, que si les eleccions plebiscitàries, que si la independència, que si l’inici de la recuperació econòmica, que si l’abdicació del Rei, que si veurem a algun membre de la família reial a la presó…

I no amago que m’il·lusionen molt algunes d’aquestes coses que acabo d’esmentar. M’il·lusionen i m’esperancen a poder veure i viure un futur millor per a tots nosaltres i per a Tots aquells que vénen a darrera nostre. Si més no, un futur diferent al d’haver d’aguantar i conviure amb polítics que poden considerar públicament com una “ocurrència ridícula” la legítima aspiració de llibertat de tot un poble; el fet que el 70 per cent d’un poble vulgui exercir un dels seus drets fonamentals: el d’expressar la seva opinió i el de construir el seu demà; gent que pot menystenir i ignorar impunement l’expressió popular de dos milions de persones al carrer; gent que menteix descaradament; gent que pot practicar la usura, convertir-la en legal i obligar a les seves víctimes que donin les gràcies; gent que pot prometre i incomplir metòdicament totes les seves promeses; parlamentaris de pa sucat amb oli que poden qualificar una consulta com anticonstitucional i antidemocràtica i quedar-se tant amples a la vegada que criden “Viva Franco”; individus que, en nom d’una democràcia de fira, volen imposar-nos una regressió ideològica pròpia de temps pretèrits i indignes…

M’agradaria pensar que aquest 2014 serà un any en el que al nostre país, a Catalunya, hi passaran moltes coses. I que seran quasi totes bones. Que serà un any excepcional.

I ves per on, per la gent del FES TA FESTA i per tots aquells que ens estimen i ens segueixen, aquest 2014 ja ho serà un any realment excepcional però per altres motius. Molts més banals, pensaran molts… Però no pas nosaltres, que afrontem un any històric pel nostre programa. I sense buscar-ho, perquè, qui podia pensar i calcular aquella tardor del 1989 que en un mateix any arribaríem al programa 2000, que compliríem 25 anys d’emissió, i encara, per acabar-ho de reblar, que arribaríem als 200 programes a Internet?. I en canvi ha passat, o més ben dit, hi ha moltes possibilitats que passi… Ves que no sigui antidemocràtic o anticonstitucional també…

Així, això darrer dels 200 programes internàutics succeirà el primer cap de setmana de febrer; el programa 2000 s’escaurà per Sant Jordi (una altra casualitat no buscada) i el quart de segle de ràdio el completarem, si tot va bé, a finals del mes de setembre.

I ho farem, amb la mateixa il·lusió i amb la mateixa empenta que quan vam començar. Potser més i tot. Encara no se’ns ha acabat la corda, ni de bon tros. Mireu si anem sobrats que fins i tot ens quedarà força per lluitar també per la nostra llibertat com a nació. Ja ho he dit moltes vegades: això no té aturador. Ni el FES TA FESTA, ni la independència.