Amics o coneguts

Jesús Ventura

Amics o coneguts

Tot i que la major part dels possibles afectats intueixo que s’ho prenen com una bola, no deixa de crear unes certes expectatives aquesta amenaça d’aquest Grup de Hackers Anònims que asseguren que aquest dissabte, 5 de novembre, Facebook desapareixerà.

Argumentant que estan cansats que es robi la informació de les persones i es vengui a homes poderosos com si fossin trossos de paper, aquest curiós col·lectiu dictamina que aquest règim ha arribat al final i que aquesta xarxa social que utilitzen més de 500 milions d’usuaris deixarà d’existir de cop i que ningú ho podrà impedir.

Precisament aquest mes, a l’INFOSARDANA, la Federació Sardanista de Catalunya anunciava cofoia que ha superat els 800 seguidors al Facebook i que crearan un perfil a Twitter. Amb una mitjana de 400 usuaris actius a la setmana, la pàgina oficial de la Federació Sardanista de Catalunya s’ha convertit en una eina útil d’informació pel món sardanista integrat dins d’aquesta plataforma. Facebook permet a la Federació penjar breus comentaris, informacions, incentius i dades pels sardanistes, així com imatges i enllaços a temes d’interès pel col·lectiu.

Per la nostra banda, al FES TA FESTA, estem a punt d’arribar als 1700 amics i el tema Twitter el començarem a gestionar ben aviat. He de confessar, però, que el tema em supera una miqueta i que em caldrà amb urgència una posta a punt, com els cotxes, ja que les possibilitats que ofereixen aquestes xarxes socials no les aprofitem ni en un 25 per cent.

I parlant de la plana del FES TA FESTA al Facebook, l’altre dia vaig observar que, crec que des de fa relativament poc, a l’hora d’acceptar un amic, el desplegable t’ofereix la possibilitat de triar entre amics i coneguts. Em va semblar genial. Això de fer-te amic al Facebook ho concebia com una frivolitat. Un amic és un amic. Aquest títol només el poden lluir molt poquetes persones a la vida de qualsevol ésser humà. No hi ha amics de veritat o de mentida; amics íntims o amics a seques. Hi ha amics. Costen de trobar però n’hi ha, i no els poden banalitzar amb generalitzacions internàutiques.

De tota manera, si de cop i volta un grup de desenfeinats tenen la possibilitat d’engegar-ho tot a rodar, potser que m’esperaré a fer aquell reciclatge del que parlava fa un moment. I si finalment succeís, si tota la xarxa social se n’anés en orris, quina ràbia haver de tornar a començar a fer amics, quina mandra, no?

Però si arriba a passar, em permeto fer una suggerència al Sr. Facebook: a l’hora de qualificar el nivell de vinculació amb el nou incorporat podrien obrir les possibilitats: amics, coneguts o, simplement, saludats.