Ara va de bo, 40 anys

Jesús Ventura

Ara va de bo, 40 anys

Ja han passat més de 40 anys des que aquell juliol de 1971, a l’Escola d’Estiu de Mestres de l’Associació Rosa Sensat, tres antics membres d’El Grup de Folk (en Xesco Boix, en Jordi Roura i en Josep Maria Pujol), la bibliotecària infantil Núria Ventura i la mestra especialitzada en dansa Laura Pérez van crear un grup anomenat ARA VA DE BO, amb un objectiu inicial més pedagògic que artístic: treballar per escoles, centres d’esplai i festes infantils al carrer. Les circumstàncies però van provocar que el grup també oferís espectacles no previstos inicialment: pallassos, teatre de carrer, titelles, prestidigitació i mim. Això si, sempre amb la música popular com a pal de paller.

La formació actual

Ara, després de 40 anys ininterromputs d’activitat, ho celebraran el proper dissabte, dia 10, a la tarda, al Centre Artesà de Gràcia, dins el Festival Tradicionàrius d’enguany, amb un festa en la que hi participaran una bona part dels més de 70 músics que al llarg d’aquests 8 lustres n’han format part.

ARA VA DE BO és una expressió agradable, afable, fàcil de dir i entendre, amb molta musicalitat, el que podríem dir, un nom amb “ganxo”, una veritable troballa. Sempre m’ha semblat una bona manera d’anomenar aquest grup que al llarg de tots aquets anys ha desenvolupat una tasca impressionant i imprescindible per la normalització d’un repertori de cançons adreçades a la canalla, un col·lectiu tant fàcilment influenciable per les invasions culturals. Ells han creat un món infantil propi, basat en cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món que han passat pel seu sedàs inconfusible, respectuós i a la vegada atrevit però, per sobre de tot, absolutament fidel a la tradició, als orígens dels temes, gràcies al treball, a la recerca i al rigor pedagògic.

I davant d’aquest veritable fenomen de longevitat artística i de la gran quantitat de feina ben feta al sarró (més de 30 treballs discogràfics els avalen), un home com en Jordi Roura, amb la seva inseparable Laura Pérez, i amb un seguit de col·laboradors més o menys fixes o esporàdics que al llarg d’aquestes quatre dècades han anat deixant el bo i el millor d’ells mateixos en aquest projecte meravellós.

Com a músic, en Jordi m’ha donat la oportunitat de poder formar part de l’aventura i per mi ha estat un gran honor. Em puc doncs incloure en un petit grup de gent que ha pogut gaudir d’ARA VA DE BO des de fora i des de dintre. I encara, els darrers anys, els meus fills m’han regalat la possibilitat de ser viure el grup i els seus espectacles com a pare de família. Una altra experiència impagable.

Podria estar dient elogis d’ARA VA DE BO molta i molta estona però ja no em seria suficient una COLUMNA: em caldria un llibre o una enciclopèdia. Com la que ells han creat: una gran enciclopèdia de l’animació infantil, una autèntica Bíblia de la música popular pels més menuts. Deixeu-me doncs dir una darrera frase, encara que soni a iteració bíblica: “Deixeu que els nens s’acostin a ARA VA DE BO”. A aquest mestres de contes i cançons els queda encara molta corda.
———————————————-
Un You Tube amb els ARA VA DE BO i la versió del 1974 del tema “El gripau blau”.