Audició perfumada

Audició perfumada

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

El darrer cap de setmana, amb la Montserrat, vàrem assistir a un concert. He de confessar però, que arribats al vespre de dissabte, em feia certa mandra sortir. Ja us ho diré, mudar-me per rondar, de nit, quan el que més de gust et ve a les talaries és escarxofar-te al sofà amb el pijama posat, les potes estirades sobre del tamboret i el televisor encès… se’m feia coll amunt fugir del niu.
Clar que aquesta vegada pas podíem dir que no hi anàvem, a l’auditori! Pobres de nosaltres si allí no ens hi veien el pèl! La neta s’estrenava en societat tocant el flabiol, en tenia encomanada una demostració i, per compromisos familiars, era obligatori observar com ho remenava.
De camí cap al concert coincidírem en el trajecte amb coneguts. Salutacions, paraules de cordialitat efusives, petons, abraçades i tota aquella mena de tràmits protocol·laris, a voltes artificiosos, que es duen a terme abans d’escalfar la butaca de platea.
Bé, en la foscor de la sala, circumstàncies imprevistes m’alteraren la programació. Una fortor cada vegada més potent anava envaint de forma alarmant la zona on érem instal·lats. Mare de Déu del Remei! En obrir-se el teló, uns corrents d’aire que baixaven de l’escenari encara n’augmentaren l’efecte.
A la senyora del seient del meu davant estic convençut que se li trencà al damunt l’ampolla de colònia de bany. Quina bravada, quin tuf, quina pesta, quina catipén que desprenia… Allò era zona radioactiva de nivell superior! buf, marejava elefants.
La fortor em transportà cap al passat quan amb 4 rupies a la merceria comprava colònia a granel. Encara veig ara com el botiguer se servia de l’embut per entrar a l’ampolla de vidre la mesura…
El concert seguí el seu curs, amb la flaire vaig tenir el cap a can Pistraus. Gairebé no em vaig assabentar de la música, tot al contrari de la Montserrat que, com que tenia el nas tapat, es va lliurar del perfum.
Per cert, us recomano ferventment una visiteta a aquesta web: www.museudelperfum.com

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!