Auques i rodolins

Auques i rodolins

De totes les tipologies de fulls que compren el gravat popular català com per exemple els romanços, els fulls de rengle o els goigs, les auques son els mes estesos i populars. Els seus orígens son força incerts. Sembla ser que van aparèixer durant el segle XVII. L’exemplar català mes antic que coneixem va ser imprès l’any 1676, gravat per Pere Abadal de Moià.

Les auques, no han estat sempre com les que coneixem avui. Les actuals, utilitzades com regal entranyable o com a vehicle per explicar quelcom, son el fruit d’una llarga evolució, tan de forma com de contingut. Les auques mes primitives estaven formades per vinyetes de forma rodona. A primer cop d’ull sembla que no tinguin relació les unes amb les altres i molt menys que vulguin desenvolupar el fil conductor d’una història. És molt probable que aquestes auques fóssin utilitzades com a joc d’atzar. Els estudiosos del tema, sostenen que les auques eren en el seu orígen, jocs semblants a les populars oques i que aquest darrer mot és una derivació del mot auca, nom en que es coneixia antigament aquest animal.

Segons Montserrat Galí en el llibre Imatges de la Memòria, les auques primitives també podrien ser la simplificació de llibres cabalístics, ja que la simbologia emprada és molt semblant. Si realment fós així, explicaria la confusa i complicada interpretació d’exemplars de les auques primitives com per exemple les anomenades del Sol i de la Lluna, on s’hi barregen sense cap relació aparent símbols del zodíac, imatges pròpies dels naips, bestiaris, gegants, astres, etc.

Aquelles primeres auques, amb vinyetes rodones van evolucionar, van perdre la que fins el moment havia estat la seva forma característica. Les auques arriben a finals del XVIII amb un aspecte formal quasi definitiu. Un doble full amb quaranta vuit vinyetes de forma rectangular distribuïdes de la següent forma: sis d’ampla per vuit d’alçada. Entrat el segle XIX, les auques en un principi mudes, incorporen text en forma de verset al peu de la vinyeta, popularment anomenats rodolins.

La paraula rodolí és ambigua ja que tant pot ser usada per anomenar el verset o la vinyeta sencera. L’orígen de la paraula sembla derivar per un cantó de les boles de fusta o cera que s’utilitzaven per dipositar en el seu interior les antigues cèdules de les loteries, cosa que refermaria la teoria de que l’auca era utilitzada com a joc d’atzar. I per un altre cantó podria ser derivat de la seva forma inicial de vinyetes arrodonides. Joan Amades encara apunta una tercera possibilitat, en la que aquest mot era utilitzat per denominar les vinyetes un cop retallades i enrotllades que eren utilitzades en un joc per la mainada el Dissabte de Glòria i que per extensió la paraula rodolí va passar a ser la denominació de la vinyeta.

Dins la infinitat de temàtiques que ha tractat aquest gènere hi trobem algunes de to moralitzant com les faules, d’altres han estat de tipus instructius com les auques d’història natural, també ha tocat temes propers a la catequesi com passatges bíblics, història sagrada, etc. I auques de temàtica popular i festiva que ens apropen a la vida quotidiana, com per exemple els oficis, dels avis.

Si voleu mes informació de les auques només cal que entreu a les pàgines www.rodolins.cat i www.auques.cat.