Baldufes i trompítxols

Baldufes i trompítxols

Us heu fixat que la canalla te jocs de temporada?? és a dir hi ha un calendari, no escrit, de jocs. hi ha un moment per jugar a “bales”, un altre per jugar als patacons ara reconvertits en els “Tazos” per una marca de patates fregides, i un altre per jugar amb les baldufes, entre d’altres joguines. Normalment aquesta temporalitat ve donada per dos factors, un l’edat i un altre la temperatura o la bonança del temps.

M’explicaré els patacons poden ser usats en l’interior de l’escola o de la llar per tant el podem considerar un joc d’hivern en canvi el bon temps convida a fer jocs al pati o el carrer i en aquest cas la baldufa motiu d’aquest espai és un d’aquests jocs.

La baldufa és d’aquells objectes de joc que podem considerar universals. Coneixem baldufes arreu del món, als cinc continents. I per el que fa a la seva antiguitat s’han trobat restes de baldufes a jaciments celtes, mesopotàmics i egipcis. La baldufa,doncs,te una riquesa multicultural que poques joguines tenen, una qualitat que, juntament amb la varietat de formes, materials i utilitzacions rituals, lúdiques o científiques que la caracteritzen, fa de la baldufa un objecte d’alt valor etnològic.
A cavall entre el joc, la ciència i l’art, la baldufa és un artefacte d’un gran interès tant per la introducció a l’estudi de les ciències físiques i la tecnologia, com a la cultura material, lúdica i estètica dels diferents pobles i ètnies.

A Catalunya distingim diferents tipus de Baldufes que reben diferents noms segons la tècnica emprada per fer-les ballar:

La Baldufa, normalment de fusta i amb forma de pera cofada amb un barretet vermell, per fer-la ballar l’envoltem amb un cordill que al llençar-la amb força comença a girar sobre si mateixa sobre una punta metàl·lica.

El Virolet, és un disc travessat per un eix. L’hem vist de molts materials diferents, i amb decoracions espectaculars. El virolet s’impulsa per girar amb els dits o les mans.

El trompitxol, son de forma cònica, normalment sense punta metàl·lica que es fa ballar mitjanament un fuet i mantenint-se ballant a mida que el vas fuetejant. Donant-li trompades.

El Giroscopi o giròscop. És l’aplicació científica de la baldufa. A partir de l’observació de la Joguina, les seves propietats i comportaments físics, l’any 1852 Leon Facoult va inventar aquest artefacte mecànic per tal d’experimentar amb els efectes de la rotació de la terra. Dels resultats de l’experimentació amb aquella “baldufa” mecànica van sortir aparells d’utilitat pràctica per els vaixells i l’aviació.

A Catalunya, fer ballar la baldufa ha estat fins fa pocs anys un dels jocs de carrer més tradicionals i populars. La major part dels jocs de Baldufa que es practicaven i que es practiquen encara al carrer del nostre país són dels anomenats ” de pinyac “, és a dir, aquells en què cal xocar la Baldufa d’un altre jugador fent que la nostra li doni un cop.

La varietat s’amplia segons les comarques, tal com ho recull Joan Amades (www.joanamades.cat) en el seu llibre Folklore de Catalunya on ens explica diverses maneres de jugar el joc de la Baldufa. Per exemple, a rotllo, a avançar lloc, a doble rodona, o a la creu.

Si voleu rebre informació ampliada d’aquesta joguina i de com es juga, no us oblideu de visitar la pàgina www.baldufa.com (Associació d’amics de la Baldufa).