Billar

INTRODUCCIÓ
Que en Pompeu Fabra era un jugador de billar no ho sabem del cert, però sí que sabem que n’era un gran coneixedor. El 1928 s’obre a Barcelona, a prop del cinema Coliseum, el Club Billar Barcelona, el més antic de Catalunya i d’Espanya.

Com és que al 1932 en Pompeu hi dedica 19 entrades al diccionari sobre aquest joc? Amb això ens demostra que dominava el tema, essent el joc que conté més entrades pròpies i específiques. El billar té precedents més antics com l’argolla que de jugar-se al terra al segle XVIII passa a jugar-se damunt de taules i al segle XIX comença a prendre la forma actual.

El billar era un joc de noblesa que a poc a poc es va popularitzant.
– Per això als campionats els jugadors van tant elegants?
Potser sí que té reminiscències nobles, pot ser sí.

PARAULES: DEFINICIONS i CURIOSITATS
Al diccionari hi trobem paraules referides al billar com ara: carambola i carambolista, jugador de caramboles.

Doblec, sort del joc del billar que consisteix a fer que la bola sobre la qual es juga, després de tocar en una sola banda, vagi al lloc oposat d’aquell on es trobava

Mingo, de les tres boles emprades en el joc de les caramboles, la bola amb la qual no tira cap dels dos jugadors.

Tarota, en el joc de billar, cadascuna de les clavilles numerades que es donen a l’atzar als jugadors al començament de cada partida per determinar l’ordre d’entrar en joc.

Truc, cop, especialment el que una bola dóna a una altra amb què ve a topar, en certs jocs (billar, joc de trucs, etc.), o be el que es dóna a una porta amb l’argolla o picaporta, amb els nusos dels dits. Aquesta definició ja l’hauríes de saber que ja la vam dir en un altre programa.
– Un moment, un moment, però de què estem parlant? El Billar no és aquell joc de fica boles en uns forats?
Aquest és l’anomenat billar americà i en Pompeu Fabra al seu diccionari no el recull. En aquella època no estava de moda a Catalunya.

En Pompeu Fabra ens explica una modalitat de billar que s’ha jugat a Barcelona fins a la primera dècada del segle XXI, el xapó. Originari de França, el diccionari diu que el xapó és un “joc de billar que es juga en una taula gran amb forats en els quatre angles, en el centre de la qual es planten en quincunci cinc bitlles petites i en què es marquen punts pel fet de ficar una bola en un forat o fer caure bitlles”.
– I a on s’hi pot veure jugar?
La darrera taula de xapó de Barcelona es troba al Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona a la muntanya de Montjuïc i va ser una donació del Centre Catòlic de Gràcia a on hi havia un club de billar i xapó i que es va deixar de jugar, essent l’últim local del que es té constància que s’hi jugava a aquesta modalitat.
– Llàstima, semblava molt xulo.

Doncs sí, la taula té unes mides espectaculars i a Itàlia s’hi juga a una modalitat molt semblant anomenat cinquè birili o a Argentina cinco quilles, curiosament bitlles en francès.
– Una cosa més que ens hem deixat perdre.
Sí, i vigila que no hi hagi una carambola i en desapareguin més.

Vinga, fins al proper programa.