Bon Nadal, sí, però en català

Amadeu Carbó

Bon Nadal, sí, però en català

Ara que ja hem celebrat la castanyada i hem menjat els panellets, comença la cursa nadalenca. Si, si cursa nadalenca i de fons!! Veritables esforços per un camí llarg i costerut per arribar a l’anhelada meta, El Nadal. Tot just després de Tots Sants els comerços canvien els seus aparadors, els carrers comencen a lluir els llums que anuncien l’arribada de la data mes entranyable de l’any que malauradament s’ha convertit també en la data del incontrolable consum desmesurat. Però que hi farem les coses son així.

Recordo, ara no se quants anys, no gaires, un boicot que al voltant d’aquestes dates proposava que la gent no consumis productes catalans, ja sabeu aquelles iniciatives que massa sovint venen de la caverna mes fosca i rància. El fet tot i tenir un seguiment relatiu, feia arrissar els cabells a mes d’un empresari que depèn de les vendes d’aquestes dates per fer bullir l’olla la resta de l’any.

He de dir que mai he estat partidari dels boicots discriminatoris d’aquesta mena, vinguin del cantó que vinguin els trobo fruit d’una intel·ligència pueril. Ara be, sempre he pensat que la discriminació positiva és un altre cosa i que no se per quines raons els catalans no sabem dur-la a terme.

Ara que comencen les campanyes de Nadal, cal observar que cada cop mes el procés d’homogeneïtzació cultural és mes evident , i que aquest va en clar detriment de llengües i cultures minoritàries com la nostra, si aquí hi afegim la marginació del català en temes d’etiquetatge i la manca de sensibilitat de moltes empreses en aquest aspecte, fa que sigui veritablement difícil viure amb normalitat lingüística un fet tan quotidià com pot ser el fet d’anar a comprar.

Aquí és on entra allò de la discriminació positiva. No cal esperar resolucions del parlament ni disposicions del govern i molt menys sentències judicials, sempre negatives, en aquest aspecte de l’ús del català. El millor que podem fer és comprar en establiments que usen el català com a llengua vehicular, començant per la retolació, i comprar productes etiquetats en català. Fent aquest gest penso que aconseguim forces coses. La primera crear demanda de productes etiquetats amb català, la segona reforcem les iniciatives de determinades empreses que ja han apostat per el català i la tercera potenciem l’ús normalitzat de la llengua que en el fons és el que interessa.

Per aconseguir omplir el cistell de productes etiquetats en català i que en un primer moment pot semblar una tasca complexa no estarem sols. Internet es convertirà en el gran aliat que convertirà el nostre propòsit en cosa fàcil. L’associació en defensa de l’etiquetatge en català (ADEC) disposa d’un web on trobarem tota l’informació necessària així com un extens catàleg amb mes de 2000 empreses que aposten per l’ús del català en els seus productes.

I es que la millor campanya que podem fer pel català, al meu entendre, és fer-lo servir.

Així que ja ho sabeu, Bon Nadal, sí, però en català.