Bunyols de Quaresma

Bunyols de Quaresma

“Senyor Ventura, això és un bunyol! Oi que m’entén?” I tant que m’entén! Vol dir que alguna cosa no va com hauria d’anar en el programa i que algú -segurament jo- s’ha emprenyat com una mona.

En canvi si dic: “Mmmm! Ventura, això és bunyol!!!” També m’entén i segurament interpretarà que estic paladejant un dolç i tenint en compte que som un programa de cultura popular i tradicional és molt probable, quasi segur, que siguem a la Quaresma.

Però anem a pams, tot fa pensar que l’ús del mot bunyol per designar una cosa mal feta es troba en el mateix origen del nom. Segons Joan Coromines l’etimologia de la paraula bunyol o brunyol es troba en la paraula bony. Per tant, no és difícil imaginar que, quan ens referim a una cosa com a “un bunyol”, el que estem dient és que és abonyegada, plena de bonys, bonyuda … i això ho podem traduir com a lletja, poc apropiada, mal feta …

Ara bé, quan parlem del bunyol gastronòmic per bonyegut que sigui parlem d’una altra cosa.

Els bunyols de Quaresma són dolços amb les arrels en la cuina de tradició arab. Fets a partir d’una base de farina que es fregeix en oli i després s’ensucra. També són anomenats bunyols de vent, perquè tenen una massa especialment flonja, com si fossin buits per dins, cosa que permet, si es desitja, farcir-los del que més ens agradi.

Se solen menjar per Quaresma i Setmana Santa. Abans, se’n trobaven a les pastisseries els dimecres i els divendres d’aquest període, però avui n’hi podem trobar cada dia. Així i tot, com que són d’elaboració molt senzilla, sempre han estat dolços casolans.

Però com que, si no hi ha conflicte en el programa, no estem tranquils, us desvetllaré un dels secrets més ben guardats de la redacció del Fes ta Festa. A mi aquests bunyols de vent no m’agraden, en canvi al senyor Ventura el tornen xaró del tot i au! ens passem la Quaresma menjant aquests bunyols. Això sí, paga ell.

Jo, el Sr. Vinyals i em consta que el Sr. Aguilà també, som més d’una altra mena de bunyol, el conegut com “de l’Empordà”. Aquesta varietat de bunyol té una massa més consistent que l’anterior, alhora que adobada amb matafaluga i celiandre (o coriandre), té un gust característic.

Tant l’un com l’altre són d’elaboració senzilla. A continuació us deixem les receptes tant dels de vent com dels de l’Empordà per si us hi atreviu.

Que vagi de gust.
——————————————————————

Bunyols de vent

Ingredients: una tassa d’oli (o mantega, o llard), una tassa d’aigua, farina, quatre ous, un pessic de sal, mel i oli.

Bunyols de ventElaboració: Poseu una tassa d’oli en un pot amb l’aigua bullent i remeneu-ho.
Deixeu-ho refredar i afegiu-hi farina, tot remenant sempre amb la mà fins a aconseguir una massa que pugueu treballar. Afegiu els ous un per un fins que es vagi absorbint.
Amb la massa, feu formes rodones (o cullerades) i molt primes i fregiu-les amb oli calent abundant.
Ruixeu els bunyols amb mel quan surtin del foc o ensucreu.

Brunyols de l’Empordà

Ingredients: 1 kg de farina, 7 ous, 25 g de llevat premsat, 300 g de sucre, 30 g de matafaluga, 30 g de celiandre, 10 g de sal, 3 peles de llimona ratllades, 10 cl d’anís, 5 cl de llet, un pols de sal, oli.

Brunyols de l'EmpordàDesfeu el llevat en la llet tèbia. Poseu la farina damunt un marbre formant un volcà i aneu-hi incorporant tots els ingredients, menys l’oli i 50 g de sucre. Amasseu-ho una bona estona fins que la massa sigui elàstica i fina, de manera que en estirar-la no es trenqui. Feu una bola amb la massa, poseu-la en un recipient, tapeu-la amb un drap i deixeu-la reposar en un lloc temperat durant unes dues hores, fins que hagi doblat el volum. Aneu agafant trossos de pasta i, amb els dits untats d’oli, doneu-hi forma rodona, feu-hi un forat al mig i aneu-los fregint en oli força calent. Quan siguin rossos d’un costat gireu-los. Escorreu els bunyols i empolvoreu-los amb sucre.