Calendaris i almanacs

Calendaris i almanacs

Ara que entrem al mes de novembre tornarem a veure els calendaris i pronòstics penjats als quioscs i llibreries que venen premsa. Alguns amb molta solera i tradició com “El Calendario Ermitaño de los Pirineos” o el “Calendari dels Pagesos” que enguany arriba ni més ni menys que al 150è any de publicació.

Els antecedents directes d’aquests calendaris, coneguts també com almanacs, pronòstics i llunaris, eren de caràcter perpetu i manuscrits. Aquests eren confeccionats per persones de ciència i per encàrrec de nobles i personatges molt adinerats o de molta volada. A Catalunya coneixem l’existència d’almanacs impresos, i per tant més o menys a l’abast del poble, a partir del segle XV. Els seus consumidors eren el clergat, notaris, pagesos i tota persona que tingues necessitat de conèixer el calendari i les seves particularitats per qüestions relacionades amb les seves tasques professionals, econòmiques o de subsistència.

Els continguts d’aquests antics almanacs son molt diversos. A part del calendari, és a dir dies, setmanes i mesos, recollien dades astronòmiques, com les llunacions , els eclipses de sol i de lluna, o altres aspectes mes pragmàtics per la vida quotidiana com pot ser el santoral, les festes mòbils, i les dates de celebració de les fires.

Aquest costum d’editar almanacs va rebre un important impuls la segona meitat del segle XIX i arribat el segle XX, algunes publicacions periòdiques, com En Patufet, El be negre, o el ¡Cucut!, entre d’altres, obsequien els seus lectors i subscriptors amb almanacs. Comerços i empreses amb cert renom publiquen també els seus almanacs com a regal publicitari.

L’aparició d’aquest tipus de calendaris cal contextualitzar-lo en un moment precís i concret de popularització d’aquesta mena de publicacions. Per entendre aquest fenomen hem de remuntar-nos al regnat de Ferran VII, concretament a l’any 1814 en que va abolir la llibertat de premsa, tot prohibint-se l’edició de diaris i almanacs. Només es va permetre, en el cas que ens ocupa, la publicació d’un almanac oficial redactat per l’ Observatorio Astronómico de San Fernando de Cadiz, que va arribar a vendre en el període absolutista tres milions d’exemplars anuals, tot un negoci editorial controlat des de l’estat. El 28 de novembre de 1855 es publicava la llei que alliberava els Almanacs del monopoli estatal. Aquest fet va esperonar als impressors, amb visió de negoci, a realitzar calendaris amb continguts de tota mena, satírics, polítics, literaris, meteorològics  etc.

El mateix 1856 es publicà, entre d’altres calendaris, el primer número de “El Calendari del Pagès”, actualment desaparegut, editat per l’Institut agrícola Català Sant Isidre i imprès en els seus inicis per Anton Brusi. Pocs anys després, el 1861, en ple regnat d’Isabel II i emulant El Calendari del Pagès però amb una edició més humil i popular es publica El Calendari dels Pagesos, el primer d’una publicació que 150 anys després continua ben viva. Felicitem des d’aquí aquest important aniversari que ho celebra publicant un número extraordinari.