Candelera

Jesús Ventura

Candelera

El passat dimecres, dia 2 de febrer vam celebrar la festa de la Candelera.

Oficialment, o, més ben dit, tradicionalment, aquesta data, quaranta dies després del solstici d’hivern, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. Durant aquests dies tenen lloc manifestacions festives com l’entrada de branques florides o els balls i festes de l’Ós, l’animal mític que de nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. La tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Alguns, els que tinguin més memòria, encara recordareu l’inici d’aquest cicle. L’arrivada de l’advent, el dia de Sant Nicolau, la Fira de Santa Llúcia, el caldo, la carn d’olla i els turrons, el dia dels Sants innocents, l’home dels Nassos o les festes de Cap d’any i Reis. Però no us sembla que, contràriament al que passa abans de les festes nadalenques, que comencem a viure el Nadal gairebé per Tots Sants, parlar ara de cloure el cicle, a primers de febrer, a portes de l’expectant invent de la setmana blanca (i gairebé de la Setmana Santa), quan tots ja estem absolutament imbuïts pel dia a dia més cruel i estressant, no us sembla que és quelcom que no s’acaba d’entredre? No penseu ja més en Carnesoltes que en el Nadal?

I si la tradició ens ho marca així és perque abans així es feia. De fet, jo mateix recordo de petit haber mantingut amb il·lusió el pessebre a sobre el bufet del menjador, fent que, igual que abans s’acostaven, els Reis anéssin marxant paulatinament de l’establia després del 6 de gener, calculant bé la distància a recórrer cada dia, no fós cas que se m’acabés el moble abans de la data assenyalada. El que no acabava d’entendre és perquè el nen Jesús i la seva família no anaven a cercar un aixopluc una mica més decent. Trobava francament cruel deixar-los allí durant més d’un mes. I la nosa que feia l’arbre al mig del rebedor? I les flicitancions enganxades amb cel·lo al mirall de la vitrina?

De tot això ja no en queda res de res. Avui dia, el 2 de febrer ja ningú se’n recorda del Nadal. Fins i tot les joguines de Reis ja s’han trencat. El segle XXI, la Candelera és una data important meteorològicament parlant. Sembla ser que des del punt de vista natural, es considera que segons la fase de la lluna, és una data perfecte per poder saber quant queda perquè arribi el bon temps. D’aquí allò de “Quan la candelera plora, l’hivern ja és fora; quan la candelera riu, l’hivern és viu”.

Tothom afirma que els refranys posseeixen l’autèntica saviesa d’un poble. No és estrany. Si un refrany enarbora una afirmació, a continuació en troves un altre que diu exactament al contrari. Així és savi qualsevol. De fet de dites populars de la candelera n’hi ha un munt. Algunes de ben curioses. Jo m’he quedat amb una que m’ha fet especial gràcia i que diu així: “Per la Candelera pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà”. És ben bé que ni no es conforma és perquè no vol.