Cartes postals

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Dir que ja no se’n fan, seria faltar a l’honor de la veritat. Si ens hi posem, en trobarem unes quantes! El que passa, però, és que la cosa aquella del lluïment que oferien va minvant i, en l’actualitat, estan deixat de tenir el potencial que ostentaven perquè els constants bombardejos de missatges que rebem via mòbils desintegren la tradició!

Vegem, gairebé només fa cosa de quatre estius mal comptats que, quan anàvem de vacances, dedicàvem una estonada a omplir com fos (asseguts entorn de taules de bars amb “bolígrafos” que no guixaven; a peu dret en els taulells de la recepció dels hotels o, posem per cas, damunt de les bústies de correus que ensopegàvem pels carrers) les anomenades: “cartes postals” que, cofois o bé per compromís, enviàvem a la família, les amistats i els companys de feina.

Era allò de voler fer “dentetes”: – Mira, Llorenç, els de cal Maimó ens envien postal des de les Seychelles. O: –Guaita tu, els Llangostera s’han enfilat a l’Empire State Building!. O bé: –Caram amb els de Cal Morros, correu des de l’Orinoco!  Al respecte, diré que, servidor, havia pagat amb la mateixa moneda de canvi! Així que podia, “refregava” a tothom que ens banyàvem amb la Montserrat per les platges de Cancún, que passejaven amb gòndola pels canals de Venècia o que ens endinsaven com arqueòlegs amb salacot per l’interior de les piràmides d’Egipte.

Però avui, amb això de les fotografies del “whatsapp” dels trons, no acabem mai! –Que si els Maimó prenen el te amb cookies als Harrods, -Que si els Llangostera es fan una “selfie” en un iglú amb un esquimal o que –Els de Cal Morros se’ls ha acabat al camping el paper de water! I, a mi que m’importa! Pesats, que som tots plegats una colla de pesats! Si de veritat volem fer vacances, desapareixem, fem-nos fonedissos i deixem de tocar la gaita per uns dies a la gent! És o no?

Però ara… qui ho havia de dir! L’antiga tramesa de postals (per cert, sovint rebudes a destinació setmanes més tard del que era desitjat) en el fons, no ens atabalava gaire ja que arreplegàvem les que apareixien a la bústia i les exposàvem en llocs de privilegi de la llar perquè, ben mirat, encomanaven ganes d’anar de vacances.

Una abraçada ben forta… bon estiu i enviem postaletes que segur que també hi enganxarem segells curiosos!

Llorenç Aguilà