Catalonia is diferent

Jesús Ventura

Catalonia is diferent

La cultura popular genera sovint notícies de caire internacional. Aquest dies en tenim alguns exemples.

El Cercle Internacional d’Amics dels Gegants ha participat aquest mes de juny a la “International Giant Carnival Conference” de Chester (Anglaterra) que organitza l’entitat “Chester – The Giant City”. L’acte central de la trobada, va tenir lloc el dissabte 11 de juny, amb la conferència del president del Cercle, Jaume López Puigbó.

D’altra banda, sabem també que l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics d’enguany es celebrarà a la ciutat francesa de Grenoble del 4 al 6 d’agost. El programa inclou cercaviles de gegants, exhibicions castelleres, mostres de sardana i altres danses tradicionals, així com un concert d’havaneres i un espectacle pirotècnic i està organitzat, com cada any, per l’Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk), amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

I també us podem anunciar que el compositor anglès Tim Garland ha estat l’escollit per escriure l’obra d’encàrrec del Memorial Joaquim Serra d’enguany i que s’estrenarà a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori el proper 20 de novembre. En aquest mateix tema hi ha previst que l’any proper, any olímpic, una expedició musical catalana visiti la ciutat de Londres per a interpretar, entre d’altres, aquesta obra, en una iniciativa en què hi col·laboren la mateixa Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, entitat organitzadora del Memorial, la Fundació Universal de la Sardana, l’ESMUC i l’Associació Músics per la cobla.

Mentre redacto totes aquestes notícies, repasso per sobre el programa musical del Grec d’enguany. I la presència catalana em sembla, francament, poc nodrida: com cada any tenim l’eterna Maria del Mar Bonet; hi ha un concert dels Manel; en la vessant de clàssica, en Jordi Savall…. I ja està.

El cartell, però, és espectacular: Keith Jarret, Wynton Marsalis, Dulce Pontes, Noa, Niña Pastori, Sole Giménez i diferents espectacles de música d’arreu: persa, marroquina, balcànica, argentina, turca, italiana, flamenc, flamenc, flamenc…

I la música catalana? No es tracta també que els que ens visiten ens coneguin o només ens preocupem de que es trobin com a casa?

Amb tot això em venen al cap dues dites populars: “Ningú és profeta a la seva terra”. I també aquella que diu: “De fora vingueren que de casa ens tragueren”. Que sàvia que és la cultura popular!

Com diria en Schuster. “No hase falta dicir nada más”.