Categoria «Cançons picants»

Encetem una nova temàtica al voltant de les cançons. Haurem sentit dir que el cançoner tradicional català era només de cançons de pastoretes, de flors i violes i d'ocellets... Si és cert que hi ha algunes cançons de les més divulgades que van d'aquestes temàtiques -i simplifiquem molt- també és cert que el cançoner català recorre totes les temàtiques i tenim tota mena de cançons: de feina, de bressol, de taverna, de festa, de sang i fetge, de bandolers, de malcasades, del pas de l'any... només heu de consultar el cançoner de Joan Amades i confirmareu les meves paraules.

Sovint aquestes cançons beuen de l'eufemisme, dels dobles significats, de la metàfora... tot per parlar de coses que no es podien dir explícitament i que ara ens fan somriure. El musicòleg Jaume Ayats diu que les cançons servien -entre d'altres funcions- per parlar d'allò que no era ben vist, de coses sobre les quals ningú no s'atrevia a fer ostentació en públic i que servien per alliçonar el grup social que les sentia i cantava. Potser en aquestes temàtiques "picants" es tracta una mica d'això. És una manera per parlar de temes que sovint han estat o potser són encara tabús. Un bon grapat han estat rescatades per alguns grups i us les anirem presentant.

Esperem que us agradin!

Paitides

 

Reputicànticus

L’any 1981 va enregistrar-se un disc -un vinil, en aquelles dates- anomenat Reputicànticus. Era presentat com “un recull de cançons que es cantaven (i encara es canten) a Olot en un període de temps que finalitza quan la ràdio i la televisió entren a formar part de la vida quotidiana”. Explicaven que eren cançons de …

Fica-li noia – Grup Clau de lluna

La cançó que us presentem ha estat enregistrada per diversos grups al llarg dels darrers temps. Aquí tenim la versió que en va fer Clau de Lluna, el grup dels garrotxins d’adopció. Aquí es tracta del marit pobre, que just després de casar-se, és enganyat per la dona i un frare. La cosa no acaba …

El llodrigó – Jaumet de Tuixent

En Jaumet de Tuixent (en realitat Josep Garcia, que morí al 2012) cantava aquesta cançó a cada Trobada d’acordionistes del Pirineu a Arsèguel, el darrer cap de setmana de juliol o primer d’agost. Cantava cap al final, ja de matinada, ja que la llista d’acordionistes era llarga, llarga. Ell s’esperava, pacient, assegut en una cadira, …