La cultura popular
a la ràdio i a internet
Encetem una nova temàtica al voltant de les cançons.
Haurem sentit dir que el cançoner tradicional català era només de cançons
de pastoretes, de flors i violes i d'ocellets... Si és cert que hi ha algunes cançons
de les més divulgades que van d'aquestes temàtiques -i simplifiquem molt- també
és cert que el cançoner català recorre totes les temàtiques i tenim
tota mena de cançons: de feina, de bressol, de taverna, de festa, de sang i fetge, de
bandolers, de malcasades, del pas de l'any... només heu de consultar el cançoner
de Joan Amades i confirmareu les meves paraules.
Sovint aquestes cançons beuen de l'eufemisme, dels dobles significats, de la metàfora... tot per parlar de coses que no es podien dir explícitament i que ara ens fan somriure. El musicòleg Jaume Ayats diu que les cançons servien -entre d'altres funcions- per parlar d'allò que no era ben vist, de coses sobre les quals ningú no s'atrevia a fer ostentació en públic i que servien per alliçonar el grup social que les sentia i cantava. Potser en aquestes temàtiques "picants" es tracta una mica d'això. És una manera per parlar de temes que sovint han estat o potser són encara tabús. Un bon grapat han estat rescatades per alguns grups i us les anirem presentant.
Esperem que us agradin!
Paitides
Al primer terç del segle XX el món del cabaret, després el teatre de varietats i sobretot els cuplets que s’hi podien sentir van tenir el seu moment d’or. Sobretot van ser popularitzats per noies que els cantaven. Destacaven el seu to picant i de dobles significats. Els teatres del Paral·lel de Barcelona i d’algun …
Escoltarem una cançó humorística i burlesca. Diuen Els Randellaires que a Sant Pau de Segúries també els agradaven els “eurons” i que abans també passava i a alguns els anava prou bé, perquè omplien les butxaques sense gaire esforç. La vella carregada de diner i de béns es marida i -ja es veia a venir- …
La cançó d’avui ens parla de la malcasada. És un tema recurrent al cançoner. Una noia jove és casada amb un vell. Sovint per conveniències familiars. Si hi penseu és la mateixa situació que es canta a “Rossinyol que vas a França”. La situació deuria ser freqüent si trobem tantes cançons amb aquesta temàtica. Segurament …
Festivals i activitats
Enllaços
