Categoria «Cançons picants»

Encetem una nova temàtica al voltant de les cançons. Haurem sentit dir que el cançoner tradicional català era només de cançons de pastoretes, de flors i violes i d'ocellets... Si és cert que hi ha algunes cançons de les més divulgades que van d'aquestes temàtiques -i simplifiquem molt- també és cert que el cançoner català recorre totes les temàtiques i tenim tota mena de cançons: de feina, de bressol, de taverna, de festa, de sang i fetge, de bandolers, de malcasades, del pas de l'any... només heu de consultar el cançoner de Joan Amades i confirmareu les meves paraules.

Sovint aquestes cançons beuen de l'eufemisme, dels dobles significats, de la metàfora... tot per parlar de coses que no es podien dir explícitament i que ara ens fan somriure. El musicòleg Jaume Ayats diu que les cançons servien -entre d'altres funcions- per parlar d'allò que no era ben vist, de coses sobre les quals ningú no s'atrevia a fer ostentació en públic i que servien per alliçonar el grup social que les sentia i cantava. Potser en aquestes temàtiques "picants" es tracta una mica d'això. És una manera per parlar de temes que sovint han estat o potser són encara tabús. Un bon grapat han estat rescatades per alguns grups i us les anirem presentant.

Esperem que us agradin!

Paitides

 

El ball d’entrecames – Andreu Coll i Salvador Puntí

Al Lluçanès es va celebrar durant anys el festival de música i cançó tradicionals. Hi participaren des de grups consagrats fins a persones totalment amateurs, però amb una gran saviesa en matèria de cançons del poble. Cada any es feia la trobada de cantadors i es va tenir el bon encert de recollir-les i publicar-les. …

El sastre – Grup LA MATA DE JONC

A la cançó picant d’avui les cartes es capgiren, ja no seran les noies que es veuran en situació difícil, serà l’home, el sastre en aquesta cas, que es veurà en situació compromesa per l’acció de tres noies. Acostuma a passar poques vegades a les cançons tradicionals que els papers es canviïn entre agressor i …

Les noies d’Olot
Artur Blasco / Yannick Lopes

Sovint les coses s’han de dir de forma una mica disfressada. És el que passa amb aquesta cançó. Les noies d’Olot (com les de tot arreu) quan s’ajunten amb una colla de xicots, generen desitjos que són en dues direccions. Si elles desperten les ganes d’anar a dormir -o vetllar- amb elles, elles s’avenen a …