Categoria «Cançons picants»

Encetem una nova temàtica al voltant de les cançons. Haurem sentit dir que el cançoner tradicional català era només de cançons de pastoretes, de flors i violes i d'ocellets... Si és cert que hi ha algunes cançons de les més divulgades que van d'aquestes temàtiques -i simplifiquem molt- també és cert que el cançoner català recorre totes les temàtiques i tenim tota mena de cançons: de feina, de bressol, de taverna, de festa, de sang i fetge, de bandolers, de malcasades, del pas de l'any... només heu de consultar el cançoner de Joan Amades i confirmareu les meves paraules.

Sovint aquestes cançons beuen de l'eufemisme, dels dobles significats, de la metàfora... tot per parlar de coses que no es podien dir explícitament i que ara ens fan somriure. El musicòleg Jaume Ayats diu que les cançons servien -entre d'altres funcions- per parlar d'allò que no era ben vist, de coses sobre les quals ningú no s'atrevia a fer ostentació en públic i que servien per alliçonar el grup social que les sentia i cantava. Potser en aquestes temàtiques "picants" es tracta una mica d'això. És una manera per parlar de temes que sovint han estat o potser són encara tabús. Un bon grapat han estat rescatades per alguns grups i us les anirem presentant.

Esperem que us agradin!

Paitides

 

La mestressa – Miqui Giménez

Aquesta cançó va ser una de les que el mestre Jaume Arnella va anar difonent cap allà els anys setanta. De fet ja havia estat recollida a l’Obra del Cançoner popular: Missions fetes a Torroella de Montgrí i a l’Estartit (1927), al Pallars (1928), al Camp de Tarragona (1928) i a l’Alt Empordà (1928). Als …

La remendaire – Grup CRESCENDO

Aquesta cançó recollida a la Catalunya nord i enregistrada en un primer moment pel grup Crescendo (Ramon Gual i Batlle i Joan Miquel Paraire) és una havanera que molt subtilment ens explica a què es dedica aquesta remendaire -que adoba xarxes de pescar- per intentar sobreviure sense patir pel pa. La remendaire té una “parra …

La Ramona i en Tonet
Grup CAPCADIRA

Capcadira és un grup de noies de les terres gironines que canten per fer ballar. Elles ens diuen al seu bloc: Som cinc. Cinc veus. Cinc dones. Som balladores. I sobretot som (en) cantadores! El cant que proposem és polifònic i ballable: cercles, mazurques, scottish, valsos, sardanes, fandangos, jotes, borrèia, andros… us faran aixecar de …