Categoria «Contes i mentides»

Segons diuen, dient les veritats es perden les amistats. I com que el que nosaltres busquem és fer amics, hem decidit fer el contrari, explicar mentides, volem dir, contes. Per que els contes són mentides que, de fet, no enganyen a ningú; tothom sap que són mentides carregades de veritats.
L’Albert Estengre, ens mostrarà miralls on ens hi podrem veure a nosaltres i als altres, ens portarà a un món on imaginarem les coses en lloc d'haver-les de patir i ens farà gaudir de la virtut de travessar muralles invisibles, tot ignorant l'espai i el temps.
Els contes viatgen de boca a orella però, no us enganyeu, també fan servir imatges. Escodrinyen dins nostre fins que ens fan veure la més adient. Per això pensem que aquesta proposta del FES TA FESTA, és una molt bona manera d’escoltar i de veure contes i mentides. En definitiva, de fer amics.

 

La dotzena de frare

Una dotzena són dotze. Però una dotzena de frare són, encara que no ho sembli, tretze. Com és possible? Doncs perquè una vegada hi havia un frare per a qui, una dotzena d’ous, n’eren tretze. Es veu que amb un joc de cistells en comprava sis aquí, quatre allà i tres en aquell altre racó …

No estic per musiques

En el conte d’avui, una guilla que fuig, uns gossos que la persegueixen, una guitarra abandonada i una frase que es converteix en expressió popular. I l’Albert Estengre ens ho explica tot plegat.