Categoria «Dites i refranys»

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un lingüista que s'ha especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys. Una passió de més de quinze anys que vol convertir en el centre de la seva vida laboral, professional i personal. N'hi ha que volen viure del "cuento"... per què no provar-ho amb els refranys?
Ha estat batejat com el primer paremiòleg 2.0 per la seva presència a la xarxa, que podeu seguir des del portal dites.cat i intenta compaginar la xarxa, el paper i els actes presencials en percentatges similars.
Està forjant una base de dades sobre fraseologismes que ja ha superat els 400.000 registres. Com ell diu, "un bon coixí" d'on extreure tot el material que comparteix amb els seus seguidors.
En aquesta secció intentarà explicar-nos l'origen de les dites i refranys catalans més populars.

 

Barca vella, per fer-ne estella

Si dèiem Bandera vella, honra de capità, el refranyer sempre té aquell contrapunt i també diu que Barca vella, bony o forat o Barques velles sempre fan aigua. Casa vella, tot són goteres. Per tant, algunes coses o estris vells ens són útils i ens mostrem orgullosos de tenir-los, però d’altres esdevenen inservibles o les …

Bandera vella, honra de capità

Parlàvem de la justificació que feien les persones menudes de la seva talla reduïda amb la dita Al pot petit hi ha la bona confitura i ara ens trobem una altra dita, de les persones velles, per justificar la bonesa de l’edat, més enllà de parlar de l’experiència acumulada. Diu Josep Anton Trepat a Refranys …

Qui fa un cove fa un cistell

  L’experiència és un bé preuat que sovint ens arriba tard. Són molts els refranys que lloen l’experiència ben usada. Per exemple, A músic vell li queda el compàs; Qui ha fet avui, farà demà; Qui fa un cistell en fa cent si li donen vímets i temps; On n’hi ha hagut, sempre en queda, …