Categoria «Dites i refranys»

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un lingüista que s'ha especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys. Una passió de més de quinze anys que vol convertir en el centre de la seva vida laboral, professional i personal. N'hi ha que volen viure del "cuento"... per què no provar-ho amb els refranys?
Ha estat batejat com el primer paremiòleg 2.0 per la seva presència a la xarxa, que podeu seguir des del portal dites.cat i intenta compaginar la xarxa, el paper i els actes presencials en percentatges similars.
Està forjant una base de dades sobre fraseologismes que ja ha superat els 400.000 registres. Com ell diu, "un bon coixí" d'on extreure tot el material que comparteix amb els seus seguidors.
En aquesta secció intentarà explicar-nos l'origen de les dites i refranys catalans més populars.

 

Dels homes és errar; de bèsties, no esmenar

Tothom es pot equivocar. Qui té boca s’equivoca. Forma part de l’aprenentatge. I ja diuen que Només qui fa s’equivoca. Però de les errades se n’aprèn. I aquest aprenentatge ens ha de portar a no ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. Cal analitzar les errades que fem, allà on ens equivoquem, allò que podem …

Del cor neixen sentiments; del cul, els excrements

Els refranyers despatxen aquesta dita dient que és una gran veritat universal (Adolf Gisbert en un document pres de la xarxa), o dient que no li cal cap explicació (Jaume Alzamora a Espigolant dins l’antigor [2008]). O directament, sense comentar-lo (en la resta de repertoris on l’he trobat recollit, fins a deu mencions). Només Adolf …

De xiquet es cria l’arbre dret

Com diu Jaume Alzamora a Espigolant dins l’antigor (2008), és quan es vincla i no es romp. És quan és jove que es pot educar una persona. Perquè allò que no s’adreça des d’un principi, després ja no s’arregla. Els nens són personetes mal·leables, amb una gran capacitat d’aprenentatge i d’adaptació. Són com esponges i …