Categoria «Dites i refranys»

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un lingüista que s'ha especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys. Una passió de més de quinze anys que vol convertir en el centre de la seva vida laboral, professional i personal. N'hi ha que volen viure del "cuento"... per què no provar-ho amb els refranys?
Ha estat batejat com el primer paremiòleg 2.0 per la seva presència a la xarxa, que podeu seguir des del portal dites.cat i intenta compaginar la xarxa, el paper i els actes presencials en percentatges similars.
Està forjant una base de dades sobre fraseologismes que ja ha superat els 400.000 registres. Com ell diu, "un bon coixí" d'on extreure tot el material que comparteix amb els seus seguidors.
En aquesta secció intentarà explicar-nos l'origen de les dites i refranys catalans més populars.

 

A molt vent, poca vela.
A poc vent, puny i rem

A molt vent, poca vela. A poc vent, puny i rem Segons el vent, la vela. Quan les coses van bé, per inèrcia, s’aconsella no fer-hi res. Deixar fer, que flueixin amb naturalitat. Altrament, una sobreactuació pot comportar que s’alenteixin els fets i pot resultar contraproduent. I quan les coses s’aturen i no funcionen amb …

Tant va el càntir a la font,
que al final es trenca

Tant va el càntir a la font, que al final es trenca. Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs. La insistència en una mala acció o actuació forçosament acabarà comportant males conseqüències. Qui s’exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint. Perquè per fondo que es faci el foc, sempre …

D’on no n’hi ha, no en raja

D’on no n’hi ha, no en raja D’on no n’hi ha no se’n pot treure. Això que sembla tan evident, tot sovint ens fa topar i entrar en discussions sense final. No podem demanar la lluna en un cove, perquè demanar impossibles només ens porta al desencís i la desmotivació. Durant anys i panys pensar …