Categoria «Els remeis de l’Ermità»

El tradicional Calendari de l’Ermità dels Pirineus ens ofereix la nova secció “Els remeis de l’Ermità”, a càrrec de Fra Valentí Serra de Manresa, religiós caputxí, historiador i arxiver, i col·laborador i membre del consell de redacció del Calendari.

A partir de les seves investigacions sobre l’aportació franciscana a la cultura popular, ja sigui en el terreny de la cuina, l’agricultura, la jardineria o les herbes remeieres i la terapèutica, Fra Valentí Serra ens parla d’alguns dels productes més típics del nostre hort, ens explica els seus orígens, les seves propietats, tant vitamíniques com medicinals, i també ens dona consells pràctics pel seu conreu i consum.

 

La tàpera

La tàpera és  gustosa i molt aperitiva  La taperera (llat. Capparis spinosa; cast. alcaparra) és una mata perenne de tiges esveltes i amb unes fulles carnoses que creix en les garrotxes i en els roquissars de la Mediterrània.  Ja en el molt llunyà segle XVI ens la descriví així el famós catedràtic de la Universitat …

La carxofa

La carxofera és depurativa del fetge La carxofera o escarxofera (llat., Cynara scolymus; cast., alcachofa o alcarchofa) és una hortalissa que, dos mil anys enrere, ja gaudia d’un gran prestigi, especialment en la cuina romana. En efecte, els romans la solien menjar laminada i adobada a guisa de carpaccio; també els agradava menjar el cor …

L’escarola

L’escarola, ben amanida, és molt refrescant i aperitiva! El conreu de la xicoira, de l’endívia i de l’escarola –hortalisses amb nombroses varietats, especialment en temps hivernal–  és molt antic arreu d’Europa. A l’escarola li plauen terres de fondària notable, no excessivament humides i poc compactades. L’escarola, tant la llisa com l’arrissada,  és molt vitamínica i …