Categoria «Folkloristes (Les)»

Més enllà de barbes, bigotis o, patilles... la cultura popular recollida per cues, trenes i monyos.

En una de les paradetes del Mercat dels Encants de Barcelona, entre un grapat de cintes de casset encabides en una capsa de sabates, l’any 2018, per atzar, foren descobertes una sèrie de gravacions on una veu femenina parla de la vida i l’obra de les primeres dones dedicades a recercar i divulgar la cultura tradicional catalana. L’equip del Fes ta Festa ha tingut accés als materials, els quals, molt probablement, son atribuïts a Dorothy Evans i els ha tractat amb la voluntat d’apropar-los al públic del programa de ràdio ja que l’exposició dels continguts esdevé una troballa singular rescatada de l’oblit.

Dorothy Evans (Birmingham, 1940 – 2017) Fou una educadora infantil que entre els anys 60 i 80 del segle passat estiuejava a la Costa Brava on, a part de prendre el sol a la platja, menjar paelles i fer glops de sangria, s’interessarà pels costums autòctons del país. Fascinada pel tema, s’endinsà en la descoberta de les veus femenines que, sense fer soroll, transmetien valors de saviesa popular.

Narcisa Freixas i Cruells

Narcisa Freixas i Cruells Sabadell, 1859 – Barcelona, 1926 Un tresorque no té fiés l’agullade cosir. Tan lluenta,tan xiqueta,feina vol,feina voldrà. Per més feinaque li donis,ella maise’n cansarà. Amb el filper cabellera,cus que cusque cosirà. Si la màes torna mandrosamai la tascafinarà. Au, petita,mà feinera,corre, vola,vés lleugera. Que si nola pobra agullade rovellse’n vestirà. L’agulla …

Joaquima Santamaria i Ventura

Joaquima Santamaria i Ventura (Agna de Valldaura) Barcelona, 1853 – 1930 “Aixó jo’u he sentit á contar á la meva avia. Un dia la Verge venint de la font ab lo cataret al cap per vora la platja, vegè la mar lluhenta y li vingueren ganes de passejarse pel damunt del blau y transparent crestall …

Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó (Graziel·la)Sabadell, 1852 – 1934 Dessota el cel de nostra terra blavós i serè. aplegueu-vos, donzelletes, aplegueu-vos, fadrinets. Tal com s’apleguen amorosos dalt del firmament a dansar misteriosos, lluminosos els estels. Oidà, si s’arrenca la dansa, l’estel d’esperança designa bonança oidà! Oidà, si brillant les estrelles giravolten belles, rebent com centelles, lum-la-le-ta-la. …