Commemorar per no oblidar

Jesús Ventura

Commemorar per no oblidar

És habitual que hom se’n recordi d’algú en el seu aniversari. En el cas dels familiars o amics són dates que recordem fàcilment o que tenim apuntades a l’agenda, no fos cas que ens n’oblidéssim. I igualment és usual que s’homenatgi a compositors coincidint amb els seus aniversaris rodons. El centenari del naixement, el cinquantenari de la mort, etc., són excuses perfectes per treure a la llum l’obra, quasi sempre oblidada, d’algun compositor. Particularment he de confessar que acostumo a fer la cerca d’efemèrides cada més de desembre o, fins i tot, bastant abans, i l’exercici em proporciona una bona colla d’arguments a l’hora de programar concerts o fer homenatges. Intento, això sí, no celebrar la mort de ningú; ho trobo lleig, francament. En tot cas, els òbits els commemoro. Cal ser més curosos amb el vocabulari. Però aquest podrà ser el tema d’una altra columna.

Tornant a les commemoracions, cal dir que aquest 2013 que acabem d’encetar ens en proporciona una bona pila. N’anomenaré només algunes perquè us en feu una idea:

  • 150 anys del naixement de Felip Cervera, important tenorista del segle XIX conegut sobretot per algunes sardanes obligades de flabiol com la titulada “La calàndria refila”.
  • 125 anys del naixement de Josep Blanch Reynalt, autor entre d’altres de sardanes com “La noia matinera”, “La caragolada” o “Una mitja virtud”; de Mossèn Àngel Obiols; l’autor de la preciosa “Eulàlia”; o de Rafael Cabrisas, el dela popular “Cap de Creus”.
  • 100 anys del naixement de Lluís Buscarons, el flabiolaire fundador de la cobla Ciutat de Girona; o de Josep Casas Augé, l’autor del popularíssim “Ball de rams”.
  • També el 2013 farà 50 anys de la mort del mestre Honorat Vilamanyà; o 25 de la d’autors tant celebrats com Rafel Ferrer, Narcís Paulís, Josep M. Ruera o Emili Saló.

De tots aquests noms que he esmentat segur que se’n parlarà aquest 2013. De fet, serà la ocasió perfecte per poder-ho fer. Altrament, si no coincidís qualsevol d’aquestes commemoracions numèricament rodones crec que continuaríem sense pensar-hi. Perquè estareu d’acord amb mi que quasi cap dels esmentats són noms gaire habituals en les programacions. I us puc assegurar que la seva producció és important, molt important.

Doncs imagineu-vos si us parlo que el 2013 farà 125 anys del naixement de Francesc d’Assis Font i Martínez, un compositor gironí instal·lat a Barcelona, amb una producció de més de 100 sardanes i obres diverses de contrastada qualitat; o que farà 50 anys de la mort de Cassià Casademont, compositor i director banyolí, amb un catàleg de quasi 400 obres entre les que destaquen diverses òperes; o que en farà 75 de la mort de Trinitari Múrria, de Càstor Aiguabella o de Ramon Basil, el pare de Francesc Basil. Bé, segurament tampoc hi ha massa gent que recordi el fill. Encara us diré que el 2013 hagués fet 125 anys en Josep Juncà i Juscafresa, contrabaixista de la cobla Barcelona que estrenà “En Cacaliu”, la sardana per a contrabaix solista de Joaquim Serra.

Commemorar és una manera de recordar. Però cada vegada cal recordar més coses i sembla que siguem menys els interessats a fer-ho. Recordar també és viure. Els records ens ajuden, ens alliçonen i ens menen. I no parlo de viure dels records sinó de viure amb els records. L’oblit fa que, moltes vegades, donem credibilitat a qui no la mereix. Si poguéssim recordar de cop tot el que alguns han dit i afirmat al llarg de la seva trajectòria… Però això també podrà ser el tema d’una altra columna.