Consells

Jesús Ventura

Consells

Deu dels onze membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han dimitit. Sembla ser que ho han fet per mostrar el desacord amb el projecte de la llei òmnibus aprovat pel govern (aquesta famosa Llei d’Agilitat i Reestructuració Administrativa que encara s’ha de debatre al Parlament), perquè consideren que els retalla competències i treu tot el sentit i la raó de ser d’aquesta institució, que passaria a tenir només un caràcter consultiu. Després d’aquesta dimissió en bloc només queda en l’organisme la vice-presidenta, Pilar Parcerisas. Els dimissionaris són Francesc Guardans (president), Xavier Antich, Sílvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella.

El projecte de llei preveu que els ajuts els passi a atorgar directament el departament, i no el CoNCA, “amb el risc afegit”, segons manifesten els ex-membres al seu comunicat, “que els criteris no prioritzin la valoració artística’. També diuen que “el nou model no implica automàticament una major eficiència i sí, en canvi, una menor garantia de transparència i d’objectivitat. Això és encara més evident quan la Conselleria de Cultura no té previst incloure ara per ara l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) dins la nova estructura que concentrarà totes les subvencions, l’anomenada Finestreta única”. Cal recordar que l’ICIC ha repartit l’any 2010, 42 milions d’euros, un 44% dels ajuts atorgats per la conselleria.

Ferran Mascarell

Per la seva banda, el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, “lamenta que els membres del plenari no hagin esperat que el debat parlamentari sobre el projecte de Llei conclogués el seu procés”. Malgrat la Llei endegada assevera que “del tràmit parlamentari en sortirà un CoNCA més poderós, més modèlic en els seves pràctiques, més auditor del conjunt del sistema cultural i menys burocràtic”.
En política passa sovint una cosa fantàstica, inversemblant: hi ha un moment que tothom té raó. Sí, ja ho sé: em direu que els membres del ConCA no són polítics, que són artistes, agents culturals o promotors que, precisament, estaven proposats per allunyar els polítics d’una feina, la de repartir el pastís amb criteri, per la que massa vegades no estan preparats. Però no oblidem que estaven proposats, precisament, per polítics. Quan acceptes les regles d’un joc, no és fàcil justificar que marxis de la partida quan van mal dades.

I és que em costa molt entendre una dimissió com aquesta, en massa, quan encara no coneixem la Llei en el seu format final. La trobo prematura. Com van ser prematures algunes reaccions respecte al futur del Centre de Promoció (que tothom donava per finiquitat) o respecte a la desaparició d’algunes activitats per la retallada de subvencions (estrènyer el cinturó, no vol dir desaparèixer, com s’està demostrant). I d’altra banda, quan hi ha una dimissió tan unànime (l’excepció confirma la regla), alguna cosa no es deu haver fet bé des del Departament. O alguna cosa s’havia fet malament abans.

Però avui no vull jutjar res. Només exposo. Prefereixo esperar a veure què passa amb aquesta Llei Òmnibus. Quan tot estigui debatut i aprovat, en parlarem, i segur que moltes coses quedaran clares de cop.

Un petit suggeriment per acabar: al futur ConCA no li aniria gens malament comptar amb algun representant de la Cultura Popular i Tradicional. Ja que l’hem de reconstru, Cal recordar que lconselleria” L’s.futur ConCA, no li aniria gens malament de comptar amb algun representant de la Cultura Popir, no caiguem en els mateixos errors.