Cromos de picar

Cromos de picar

Entre els documents d’imatgeria impresa que hi ha en les calaixeres del Fons Joan Amades a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha una col·lecció formada per més d’un centenar de cromos de picar, els quals estan enganxats damunt de 17 làmines blanquinoses d’un format aproximat a DIN A3 que els fan de base.

Els cromos de picar són un joc que, tradicionalment, és considerat com a femení i les nenes que hi participen han de posar cadascuna un cromo cap per avall, és a dir, la cara del darrere és la que és visible en iniciar la partida i, per tant, les il·lustracions en colors que hi ha a l’altra banda queda amagada. Es juga per torns i es fa necessari de picar al damunt del cromo amb la mà plana amb l’objectiu de donar-los la volta. Guanya la partida qui més en pugui girar i, cada participant, de retruc, serà nou propietari dels cromos que tombi. Clar que, per fer-ho bé, cal tenir una mica de tècnica o fins i tot, picaresca, ja que el joc tampoc resulta fàcil de practicar. Ara bé, com en tot, a base d’hores i recursos com el fet d’intentar de tenir humida la mà o posar-la arcada (sense que es noti massa) ajuda a sortir airós de la partida.

Respecte a la temàtica dels cromos acostumen a ser de motius florals, joguines, rostres d’infants, animals de companyia, religiosos com: sants, àngels, querubins… sovint tots plegats amb una estètica de clara influència germànica o anglesa, a l’estil Victorià, que la mainada podien adquirir en papereries on les trobaven en làmines cromolitogràfiques, les quals retallaven per figures o, ja també, de forma individual, les cercaven en l’interior dels embolcalls de les xocolatines.

Pel que fa a la procedència dels cromos de picar que hi ha a les calaixeres del Fons Amades, en alguns casos hi ha visibles petites inscripcions que certifiquen aquests orígens diversos, com per exemple n’hi ha que porten gravat el nom de Chocolate Amatller, Barcelona; Chocolate Evaristo Juncosa, Barcelona o làmines encunyades amb marques d’impremtes de l’estranger, com: WH Berlin i, Royal Warrant, entre d’altres.

Relacionat amb la col·lecció de l’Amades cal exposar, però, que guarda uns petits secrets que, fins a la data, han estat poc explicats i que divulgarem precisament a través de dos testimonis. El primer és una de les peces de composició floral i en forma d’etiqueta que hi ha en les làmines. Concretament es tracta d’un cromo on apareix escrit en lletra cal·ligràfica el nom de: José Mallofré, sogre de Joan Amades i, probablement, primer propietari del recull.

El segon testimoni que ho corrobora, però, és més de tipus vivencial i, un servidor en dona fe, ja que en una reunió prèvia a l’edició del llibre escrit amb l’Amadeu Carbó: Corpus. L’auca de la processó, Un passeig per la història i per la festa, vàrem ser convidats per la Griselda Karsunke i en Jan Grau a anar a visitar la cunyada i secretària personal de Joan Amades, la Consol Mallofré, el qual, per cert, fou també domicili del folklorista al carrer Provença, 209, de Barcelona. De fet, ja ho exposarem llavors en la introducció de l’obra: “Conèixer la Consol va ser una tendra experiència. Ens sorprengué gratament escoltar-la i vam dialogar una estona amb ella. Tenia el cap clar…” Doncs, en aquella ocasió, entre les coses dolces que va explicar fou la passió que sentia pels cromos de picar. Deia que els trobava bufons, com ara els de cavalls i que, sempre que li era possible n’havia comprat amb la voluntat d’ampliar la col·lecció familiar. Hi tenia debilitat.