De campana a obús i d’obús a campana

De campana a obús i d’obús a campana

No deixa de ser curiós, que ben entrat el segle XXI les campanes segueixin despertant en les persones una atracció singular. Dalt dels campanars presideixen la vida dels pobles i viles. I amb els seus repics ens anuncien moments importants per tots plegats, tocs de festa, a morts, a sometent, a foc, etc

Durant la Guerra Cívil espanyola ( 1936-1939) algunes de les campanes del nostre país van tenir un destí llastimós. Bretolades a part, les campanes eren llençades des de la seva ubicació, dalt dels campanars, que normalment es trencaven al picar al terra cosa que facilitava el seu transport a troços a les fundicions. El destí final del bronze, com ja us deveu imaginar, era el de ser fos per convertir-lo en material de guerra normalment munició.

Un cop acabada la guerra, hom va afanyar-se a retornar als cloquers les campanes desaparegudes. Les parròquies i les poblacions amb més recursos van fer fondre campanes noves. El seu restabliment dalt dels campanars era tot un esdeveniment, primer de tot per l’espectacularitat que representa el fet d’aixecar a molts metres d’alçada la campana en qüestió i les maniobres que cal fer per instal•lar-les dalt dels campanars. D’altres veien en aquestes noves campanes el signe del retorn a la normalitat i encara un tercer grup que aprofitava el moment per convertir-lo en un aparador del règim franquista i del nacional-catolicisme del moment.

Però els veïnats amb menys recursos, parròquies petites etc també van voler restablir la normalitat dalt dels campanars. L’impossibilitat de fondre’n de noves va fer que el poble se les empesques per cercar elements substitutoris que fessin el fet i que no costés calés.

A la Torre de Claramunt, per exemple es va instal•lar una llanta de camió que va fer les funcions de campana fins l’any 1990. Però un dels casos més singulars és l’utilització de caps d’obús cosa que es produeix amb certa profussió a la comarca de la Noguera i més concretament a Artesa de Segre on encara en podem veure en les espadanyes de 6 esglèsies del terme d’aquest municipi. La procedència d’aquests projectils, ara convertits en campanes, és la ferralla que va quedar escampada pel territori d’aquesta comarca i especialment a Artesa després dels bombardeigs que va patir la zona del 5 d’abril de 1938 al 4 de gener 1939.

Ja ho veieu, unes campanes que es converteixen en munició i unes municions que es converteixen en campanes.

Aquest món no hi ha qui l’entengui.
————————————–
Una foto del campanar de l’Ermita de la Mare de Déu de la Vedrenya, a la comarca d’Artesa de Segre.
Podeu llegir el treball sobre aquest tema publicat amb 13 capítols els anys 2003 i 2004, a la revista la Palanca d’Artesa de Segre, clicant aquí.
————————————–
I aquí teniu un video del Youtube, on un aficionat ens mostra aquesta ermita isolada amb campana-bomba.

————————————–