De les Passions

De les Passions

Durant tota la quaresma, i ara ja fins ben entrat el temps pasqual, és temps de passió. Aquesta representació té els seus orígens en els misteris medievals. La Passió representada per actors amateurs obre el teló a diverses poblacions del territori, com Cervera, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Ulldecona, Molins de Rei entre d’altres per oferir el drama dels darrers dies de la vida de Jesucrist, gairebé en format de tragèdia clàssica.

El fenomen passionístic, molt més estès en altres èpoques que ara, agafa una significació singular a les nostres terres, juntament amb altres expressions del teatre popular. Francesc Massip ho justifica així: “La  cultura  catalana, privada del suport estatal necessari per la creació d’un teatre nacional modern quan ho fan les distintes cultures europees durant el segle XVI (teatre elisabeteà, classicisme francès, comèdia italiana, segle d’or espanyol), es va refugiar en l’àmbit més irreductible, això és, en l’esfera de la festa i l’espectacle popular, generalment de tema religiós. D’aquesta manera, les representacions tradicionals d’arrel medieval han suposat la més fidel continuïtat d’una activitat dramàtica ininterrompuda. De fet, no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana“.

Com veieu la cosa ve de lluny. Tant que la parla, sensible a tot allò que envolta l’activitat de l’home s’ha impregnat d’expressions i dites provinents d’aquesta tradició passionística. Jo n’he fet una tria que us presento ara mateix.

El que queda força clar és qui és el dolent de la pel·lícula. Podríem començar amb Judes, l’apòstol traïdor, que la parèmia el deixa  ben retratadet amb expressions com:

Ser fals com un Judes / Podrit com l’ànima de Judes / Està fet un Judes.

Totes tres fan referència a que el personatge és traïdor de mena i quan algú et diu que ets un Judes… no és el millor dia per anar-hi a sopar.

El poder tampoc surt gaire ben parat amb les expressions:

 

Fer anar d’Herodes a Pilats en referència a fer-te anar d’un cantó a l’altre sense donar-te solució,…  no sé que em recorda tot això. L’altre és Rentar-se les mans en al·lusió al gest de Pilat declinant tota responsabilitat sobre el destí final del condemnat… extrapolant a l’actualitat em recorda l’actitud de l’estat espanyol amb el problema del Sahara.

D’altres expressions fan referència directa al suplici que va rebre Jesucrist com a metàfora de situacions que podem viure en la nostra quotidianitat. Per exemple carregar una creu, per explicar el fet que hom ha de suportar una situació com a mínim complexa o desagradable. O bé, Portar pel camí de l’amargura, quan quelcom és molt dificultós. El camí de l’Amargura va ser l’itinerari que Jesucrist va seguir camí del Calvari. I parlant de Calvaris, qui no ha sentit mai això és un Calvari quan vol dir que determinada cosa és de mal passar!

N’hi han moltes més: plorar com una Magdalena, estar feta una dolorosa, ser de la pell de Barrabàs, beure fel i vinagre, posar el dit a la llaga, etc. Si us heu quedat amb gana d’aquest tema, us recomano la lectura d’un apèndix del llibre Refranys i Dites de la Biblioteca de Tradicions Populars de Joan Amades.

Arribats aquí us puc dir amb paraules de la passió, que aquesta secció Consumatum est.

————————————————-

Alguns videos promocionals de Passions catalanes:

MOLINS DE REI

http://www.youtube.com/watch?v=86j20trIeyU&feature=fvsr

CERVERA

OLESA DE MONTSERRAT

ESPARREGUERA

BALAGUER