Dia “D” i hora “H”

Dia “D” i hora “H”

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Passa a les pel·lícules de guerra i també a les de lladres i policies  que, en un dia predeterminat i hora; (sí, allò que coneixem com: Dia “D” i hora “H”) doncs, PATAPUF! Succeeix un fet cabdal que arriba a justificar el quilometratge de metres i més metres de cinta de les bovines de cinema.

De fet, si ho anem a comparar, trobarem que justament passa igual com a la vida on sempre hi un abans i un després de qualsevol afer. Sí, que, a voltes, ens condiciona i que no sempre podem oblidar perquè, de forma inevitable, el món gira entorn d’esdeveniments volguts o no tan volguts però que ens marquen per bé com també, malauradament, per a gens de bé.

A continuació en dramatitzaré un repertori tenint present això que remarco del: Dia “D” i hora “H” ara  bé, ambientats en fets més a tocar de la pell que als que sovint projecten a les pantalles o, potser, no? (ehem!) – Pobreta, quan passejava pel carrer li ha caigut al cap un test amb gladiols que me l’ha ben planxada al terra. O, comentaris d’altre impacte, com: – Caram amb el pollet ressuscitat, des  que ha rebut una herència ja no saluda els pobres…

Aquests 2 hipotètics casos, entre altres milions de possibles, poden provocar frases del tipus: – Ja fa 3 dies que la tenen a l’UVI entubada al llit  i, també, per exemple: – Des de fa una setmana amb això de la fortuna el festegen més banquers que senyores.

D’aquí que, per tot plegat i de retruc, una de les cosa que em fascina de la conducta humana és aquest precís saber contar que tenim sobre les coses pròximes. Això que tant bé fem de ser capaços de portar amb exactitud el que hi ha abans i després dels Dia “D” i hora “H”. Aquí va un mostrari: (ehem!) – La criatura ha nascut fa 32 hores i 15 minuts; o – L’infantó  té 10 mesos i 2 dents; – Portem 18 mesos i 2 dies de noviets; o – D’aquí 4 dies em jubilo! ; o – Avui fa 40  que ens casarem?… fins arribar a l’altre extrem de la balança amb frases com: – El 17 de gener a les 13:31 n’ha fet 3 que ens va deixar… Clar que, també, arribarà un dia que ningú es recordarà de res.

Una abraçada ben forta… i fins a la propera!