El cant de la Sibil·la

El cant de la Sibil·la

El passat 16 de Novembre de 2010 a la Ciutat de Nairobi, la UNESCO declarava el Cant de la Sibil·la que es canta a Mallorca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El Cant de la Sibil·la és una peça d’origen medieval que profetitza la fi del món. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i té uns versos atribuïts a Anselm Turmeda, escriptor mallorquí del segle XIV que va traduir al català el Judicii Signum (llibre del Judici Final), en el qual es basa la composició.

El ritual és repeteix any rere any, per la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, del Principat, de l’Alguer i del País Valencià. Normalment el protagonitza un nen o una dona, vestit de Sibil·la, una endevinadora del mon pagà, que amb túnica, mantell de seda i espasa en ma, interpreta a capel·la l’inconfusible i impressionant melodia profetitzant la vinguda del messies i un terrible fi del mon.

El cant de la Sibil·la però ve de molt lluny, i sembla ser que la seva àrea d’influència geogràfica va ser molt gran a l’europa medieval. És probable que la seva aparició fos conseqüència de les pors que la gent tenia a l’arribada de l’any 1000. Els testimonis escrits mes antics que coneixem daten de finals del segle X com el que es conserva a la Catedral de Còrdova o el de Sant Marcial de Limoges.

Durant el segle X s’estén el Cant per les seus catalanes. Primer en llatí i al llarg del segle XIII anirà substituint aquesta llengua per llengua vulgar. El 1229 amb la conquesta de Mallorca el Cant de la Sibil·la arriba a l’illa. A l’Arxiu Diocesà de Mallorca s’hi conserva un còdex amb el text de la Sibil·la musicat en gregorià. La Melodia és anterior al segle XV i prové dels còdex del Segle XI.

Al segle XVI, el Cant de la Sibil·la, al principat i a la majoria de territoris on es representava, va desaparèixer degut a les disposicions del Concili de Trent. A Mallorca la cosa no va anar així i el cant ha perdurat fins avui com també ha passat a l’Alguer i a la ciutat portuguesa de Braga.

L’interès que despertà la Sibil·la en els folkloristes del XIX va provocar que es fes la transcripció de les versions conegudes en aquell moment, fixant les melodies que ens han arribat fins avui i que han estat utilitzades en els processos de recuperació del Cant de diversos indrets. Ara fora de Mallorca i l’Alguer podem escoltar-lo a diverses esglésies de Barcelona, Ontinyent, Terrassa, Vic, Puigcerdà, i a Gandia entre d’altres.

Tornant a Mallorca, avui el Cant de la Sibil·la forma part del patrimoni cultural, una manera d’entendre el Nadal a l’illa, un patrimoni viu i que ara amb la declaració de l’UNESCO s’ha dimensionat a la universalitat.

La melodia sibil·lera i el text feréstec del cant és el senyal inequívoc de que arriba el Nadal.
———————–
El video promocional realitzat pel Consell de Mallorca i l’Obra Social SA NOSTRA de Caixa Balear.

———————–
El reportatge del NYDIA sobre la versió a la Basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona.

———————–
La representació sencera d’aquesta versió barcelonina.

———————–
I finalment, una interpretació de la Maria del Mar Bonet i l’Eduard Iniesta, a la Parròquia de la Bonanova, de Barcelona.