El cicle de l’allargament del dia

El cicle de l’allargament del dia

Per Santa Llúcia, un pas de puça,
Per Nadal un pas de pardal,
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Any Nou, un pas de bou,
Per Reis, ase és qui no ho coneix
Per Sant Anton, una passa de porc

Us sona? Sencer, una part, amb altres imatges comparatives… segur que gairebé tots n’heu sentit algun fragment.

Formen part d’un cicle de refranys coneguts com el cicle de Santa Llúcia o el cicle de l’allargament del dia.

El cicle de l’allargament del dia és un cicle de refranys que recullen la intuïció visual que el dia s’allarga o s’escurça segons s’acosti o depassi els solsticis.

Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d’hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l’any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més curta de l’any i diu que la nit de Nadal és la més llarga. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

I al voltant d’aquest fet perceptible hi ha un seguit de refranys referits a diferents festivitats que configuren aquest cicle.

Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d’aquest fet d’allargar-se el dia.

La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptible, que a partir d’aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

I la pregunta inevitable: Per què si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d’hivern, que teòricament el dia encara s’escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?