La mar, quan més té, més brama

La mar, quan més té, més brama

Seguim explorant les dites marineres. I el respecte que els mariners senten pel mar els fa tenir molta cura i prevenció quan les condicions no són prou bones.

I saben els mariners que la fam del mar és inesgotable i que aprofita qualsevol oportunitat per engolir-ho tot. I sí que després de la tempesta ve la calma, però que els ho expliquin als que mai no han tornat.

En sentit figurat, s’aplica a la cobdícia humana. Qui més té, més vol. És aquell mai tenir-ne prou que fa que puguem passar de la cobdícia a la corrupció i la mala praxi professional o de gestió.

La mar, com més té, més brama.