El pessebre a l’escola
La tradició de construir pessebres a les escoles durant l’advent o els dies previs a les vacances de Nadal, que porten per objectiu acompanyar l’ambientació pròpia d’aquestes festes dins del món educatiu, ha evolucionat molt en els darrers anys.
Actualment hi ha detractors i promotors al seu voltant, i s’ha generat tota mena de debats especulatius i contradictoris, propis d’una societat canviant i plural.
Per sort, encara són moltes les escoles que el fan, que el veuen més enllà d’una mera representació pròpia d’una tradició cristiana o d’un costum popular, on s’hi poden identificar molts valors educatius.
Trobem centres escolars on el pessebre està situat a l’interior de cada aula o al passadís d’accés a aquesta i que es construeix de forma col·lectiva, ja sigui amb l’elaboració i creació dels elements i figuretes que el composen o bé que cada alumne d’aquell curs aporti una figura de casa seva.
També hi ha centres en què el pessebre se situa en un lloc privilegiat de l’escola (a l’entrada, al vestíbul, a la recepció, a l’accés al pati…). Solen ser muntatges configurats des d’una coordinació de cicles o bé un curs concret que s’encarrega de la seva realització.
El pessebre pot esdevenir un veritable centre d’interès, a partir del qual s’hi pot treballar des de diferents àrees, on destaca l’àrea de plàstica.
Comporta tot un conjunt de situacions i relacions de gran valor educatiu: des del fet de consensuar quin tipus de pessebre es vol fer (proposar, discutir, consensuar, votar, assumir), a distribuir les feines i rols, (saber assolir responsabilitats, compartir feina amb els altres alumnes, treballar pautes i hàbits d’ordre i neteja…). També es desenvolupa tot un procés de construcció del pessebre treballant amb diferents materials, procediments i tècniques, com: fer una recerca per Internet dels tipus de figures que volem fer, del paisatge o entorn a construir, estudiar els elements del paisatge que volem crear per generar una reproducció fidedigna, crear i dissenyar la seva estructura (cartró, paper d’embalar, suro, guix…), fer un taller d’il·luminació i ambientació, construir les figures (fang, plastilina, paper,…), organitzar el treball i el muntatge, crear una manera especial de presentar-lo a la comunitat educativa, etc.
Amb ell, podem descobrir la importància d’incorporar elements i conceptes de pluralitat cultural, de mestissatge visual o de característiques pròpies i tradicionals; saber aprofitar el pessebre per aprendre cultura religiosa, remarcar fets històrics, treballar literatura i poesia del fet pessebrístic i del Nadal, conèixer pessebres d’altres cultures…
La seva elaboració fa que els alumnes treballin la motricitat fina, el desenvolupament de la creativitat tant personal com de grup, experimentin amb nous materials, juguin amb el volum, es llancin a la recerca de resultats estètics… I sobretot, gaudeixin d’un moment únic, social, que pot ser genial si se sap motivar, organitzar i planificar.
No cal oblidar que gràcies al pessebre, els grups classe o l’escola pot fer-hi visites, cantar-hi nadales, deixar-hi els regals de l’amic invisible, convidar les famílies a visitar-lo i saber generar tot un protocol necessari per a la bona organització del fet i la seva vivència.
Tot això passarà, però, si darrere hi ha un col·lectiu docent que creu en el pessebre i en la invitació als infants a viure un projecte tradicional de manera intensiva, creativa i satisfactòria.
Josep M. Font i Font
