Teràpia i tradició

Jesús Ventura

Teràpia i tradició

Vull parlar-vos avui d’una de les manifestacions de cultura popular que més m’ha frepat en els darrers anys. I no es tracta d’una gran concentració, ni d’un mega-festival, ni d’una super-trobada. Vull parlar-vos d’un Pessebre Vivent. El Pessebre Vivent de la Torre del Suro, del barceloní barri del Guinardó. Un pessebre vivent que es nodreix d’esforç i il·lusió, tal i com ens expliquen al seu web. Fins aquí, res d’especial en comparació amb d’altres de similars. Però el de la Torre del Suro és un pessebre vivent molt i molt especial. M’explicaré.

El Taller Escola Sant Camil és un centre ocupacional, que dóna atenció a persones amb discapacitat intel·lectual des de l’any 1962. Actualment són 74 les persones ateses en dos serveis diferenciats: el de Teràpia Ocupacional (STO) i el d’Orientació i Inserció (SOI). Són al barri del Guinardó, de Barcelona, al carrer Ercilla, 57, en un edifici  inaugurat el mes de novembre de 1993 íntegrament pensat per a les seves funcions, i en el que s’hi treballa per millorar l’autonomia dels seus usuaris mitjançant activitats que permetin aprenentatges globals i útils per a la seva rutina diària i desenvolupant activitats per millorar les habilitats personals, socials, comunicatives, motrius, etc.

El pessebre del Taller Escola Sant Camil es realitza en els exteriors de la Casa de Repòs Sant Camil, al voltant de l’edificació modernista coneguda com la Torre del Suro i del bosc que la Casa de repòs té al seu darrera. L’indret és singular i permet crear atmosferes i ambients difícils d’aconseguir en zones urbanes. La il·luminació hi juga un paper fonamental i el desplegament tècnic i de mitjans és força important.

La representació es realitza a partir de l’escenificació de quadres estàtics que el visitant del pessebre vivent va trobant en l’itinerari. Aquests quadres són de temàtica diversa, i en ells s’hi poden veure oficis que es perden o desapareguts, escenes bíbliques, costumistes, etc.

Però el que és el fonament i motiu de la representació són els actors. Uns actors, tots ells amb discapacitat intel·lectual, que es converteixen cada Nadal en figures de pessebre de tamany natural. I crec que ningú de nosaltres podrà ser capaç d’imaginar el que pot representar per ells aquest fet. Durant unes hores ells són el centre de totes les mirades i tenen l’oportunitat d’endinsar-se, embolcallats amb un missatge de pau i alegria, en els pensaments de totes aquelles persones que els han anat a veure. L’esforç i la il·lusió s’han vist recompensats amb la presència dels familiars i els amics que els reconeixen la seva feina, però també amb l’arribada de molts desconeguts que els admiren i els aplaudeixen amb un tendre somriure d’orella a orella.

No us el perdeu. Creieu-me. El Pessebre Vivent de la Torre del Suro és espectacular. I amb vosaltres encara ho serà més. I molt més útil. Perquè per a tots els que el fan possible i, sobretot, per tots aquests magnífics actors, la vostra presència a l’altra banda és imprescindible. Perquè d’alguna manera, amb el públic, ells gaudeixen d’un altre espectacle que els ve de fora cap a ells. Un veritable intercanvi de sensacions, d’emocions, de connivències. Perquè el vostre recolzament és un alè de força per a la seva il·lusió. L’assegurança que l’any vinent hi hauran de tornar.

I hi tornaran. No ho dubteu gens ni mica que ho tornaran a fer.