El PP fa l’aleta

Amadeu Carbó

El PP fa l’aleta

Les formacions polítiques han començat la cursa cap a les eleccions europees. A Catalunya la campanya tindrà matisos i elements que la faran diferent de la resta dels territoris de l’estat espanyol. El dret de decidir serà un dels temes recurrents en l’enfrontament de les forces polítiques, amb l’objectiu d’esgarrapar vots.

El Partit Popular ha elaborat un material imprès en què, de manera explícita, fa ús de la imatge d’un pilar de quatre per il·lustrar l’argumentació dels beneficis i les grandeses de l’unionisme.

Apropiar-se una imatge convertida en icona, i per tant recognoscible per un col·lectiu com a pròpia, no és cap novetat. Els castells han estat usats fins a l’extenuació, tothom els ha fets seus. Fins i tot hi havia una fotografia publicada en la portada d’un diari de l’època de postguerra on l’enxaneta semblava fer la salutació feixista.

Aquella fotografia podia ser interpretada com una submissió al règim franquista o com una exaltació d’aquest règim per mitjà de la construcció humana, però tot plegat era molt superficial. En canvi, ara, el cas que ens ocupa és d’una malicia extrema. Perquè, a partir de la icona castellera, hom pretén potinejar allò que és fonamental. Em refereixo als valors que sustenta la pràctica castellera, que fan que aixecar un castell –tant se val l’alçada i la complexitat– no sigui una simple pràctica acrobàtica. Participar en un castell és una experiència de desafiament i de superació a partir de la voluntat col·lectiva i associativa.

On és el punt de malícia del Patit Popular? Al meu entendre, i en aquest cas concret, és que, amb una subtilesa intoxicadora, pretén incomodar un col·lectiu organitzat com els castellers i tornar a intentar de crispar una part de la societat catalana. Oimés si bona part de les colles castelleres tenen previst, el dia 8 de juny, de fer accions simultànies pel dret de decidir, algunes en capitals de l’estranger, per internacionalitzar el procés.

Els valors que sustenten l’activitat castellera no en són exclusius, sinó que formen part d’allò que considerem valors universals i són presents en la majoria de pràctiques col·lectives i associatives. Per tant, qualsevol organització, partit, formació, entitat, etc. pot sentir-los seus. Però la cosa canvia molt quan vols projectar-los i els associes a una imatge o icona que pertany a uns tercers, com és el cas.

Els castellers han decidit de fer un ús legítim dels valors que els són propis i de la seva imatge iconogràfica reconeguda mundialment per donar suport al dret de decidir, amb el qual se senten compromesos i identificats. Ben al contrari d’allò que pretén la propaganda electoral del Partit Popular, que manlleva uns valors i una imatge que no li són propis per defensar allò que precisament és als antípodes de l’opció primigènia.

Tot plegat és molt pervers.