El primer gegant

El primer gegant

Molts dels treballs relacionats amb gegants i bestiari, esmenten en un moment o altre un primer document datat l’any 1424 on hi tenim, de moment, la primera referència escrita de gegants. El document es troba en El Llibre de les Solemnitats de Barcelona , conservat en l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A les pàgines d’aquest llibre podem resseguir el cerimonials, les celebracions i solemnitats mes rellevants de la Barcelona antiga. En les seves planes hi trobem descripcions d’enterraments reials, processons, festes etc. que ens permet descobrir les interioritats festives del passat de la Ciutat, i interpretar el perquè, d’algunes de les formes i expressions festives d’avui.
El Document és un inventari de la processó del Corpus. Entre les més de cent representacions esmentades hi surten la representació del Rei David amb el Gegant, Com un entremès depenent del Consell de la Ciutat i més endavant amb el bloc de les representacions administrades per la parròquia de Santa Maria del Mar apareix un Sant Cristòfol amb el nen Jesús a Coll.
Els gegants del document, sense cap mena de dubte un Goliat, i el Sant Cristòfol són la cita mes antiga que disposem de gegants a la ciutat de Barcelona i a Europa. De fet aquesta condició de gegants pioners de les processons europees no es res més que una casualitat documental. Jean Pierre Ducastelle i Michel Lutys van elaborar un estudi sobre la presència de gegants en les processons de Corpus i altres cerimònies de rellevància en el territori europeu. L’estudi revela l’aparició de Goliats, Sant Cristòfols i Samsons al llarg del segle XV talment com si es tractés d’un efecte mimètic i generalitzat. Alguns d’aquests gegants apareixen en dates molt properes als gegants barcelonins.
A partir de la tradició iconogràfica, podem suposar, que l’aspecte del Goliat devia ser la d’un gegantot ferreny, amb cara de pocs amics, abillat de guerrer, armat amb una porra i força pelut. Aquesta estètica va esdevenir l’arquetip de gegant que continuaria en els segles successius, el testimoni de les auques i de les rajoles dels oficis ens presenten el gegant d’aquesta manera fins ben entrat el segle XIX. Aquest gegant acompanyant en David devia fer una mena de joc escènic durant la processó, probablement un combat tal i com expliquen les escriptures de l’antic testament. Goliat era vençut per en David, seguint l’estil de les representacions del bé contra el mal de les processons dels Corpus medievals. Encara avui a la ciutat belga d’Ath hi ha una escenificació, molt refinada i alterada de l’original, d’aquest combat bíblic on un nen llença una piloteta tot mirant d’encertar, introduint-la per la mireta del gegant.
En canvi el gegant Sant Cristòfol, devia ser un home damunt de xanques, com per exemple el del ball de Sant Cristòfol de València, o anant més lluny, a Bèlgica, el Sant Cristòfol de Flobecq encara en actiu actualment. Tornant al país i parlant de Sant Cristòfol, Albert Rumbo incideix en aquest aspecte en el seu llibre Patum!, a partir d’un inventari de la sagristia de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga que data del 7 de Maig de 1472. A l’inventari citat hi consta “pali blau, qui és de Sant Cristòfol ab sa camisa”. Aquesta camisa correspondria al vestit llarg que dissimulava les xanques amb que el Sant guanyava l’alçada.
Així doncs, hem de considerar aquests gegants com els precursors dels gegants festius actuals, i que s’inscriu en un fenomen d’abast europeu, les ciutats de l’Europa del Segle XV van omplir-se de gegants que participaven en les processons i actes festius de rellevància, un gran espectacle posat als empedrats dels carrers medievals, que ha sobreviscut fins els nostres dies amb poques modificacions i que encara avui ens embadaleix.
Més informació a les webs: www.gegants.cat i www.maisondesgeants.be