El vestit típic
El llibre de Joan Amades: Indumentaria Tradicional, editat a la Impremta La Neotipia de Barcelona en llengua castellana l’any 1939, originàriament fou escrit, però, en llengua catalana la tardor de 1938 titulat, llavors: El vestit típic i, exemplars dels quals, en l’arxiu del folklorista que hi ha a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de Departament de Cultura es conserva, del primer, un llibre en edició de bibliòfil i, del segon, una prova d’impremta enquadernada.
A més dels volums, entre la correspondència original del fons de l’Amades hi ha, com a excepcionalitat, dues cartes fotocopiades emeses per l’antic Ministerio de la Gobernación, Jefatura Provincial de Barcelona, Subsecretaria de Prensa y Propaganda, Ediciones y Publicaciones… (Censura) amb dues resolucions. La que fa referència a “El vestit típic” datada el dia 24 de març de 1939 on s’exposa que: “queda en suspenso su impresión y publicación hasta nueva orden” (el “queda en suspenso” està subratllat) i; la referent a “Indumentaria Tradicional” del dia 20 d’abril de 1939 on diu que “El Jefe de Censura delegado para Cataluña” resol: “A u t o r i z a d o” (separada entre espais cadascuna de les lletres mecanografiades).
La impressió de l’estudi i la decisió final de publicar en versió castellana resulta, de retruc, una primerenca mostra de com el règim de la dictadura franquista afecta directament dins la producció editorial de l’autor que, en aquest cas en concret, optarà per la traducció literal i edició de l’obra que no a pas esperar un altre moment més escaient per publicar-lo en versió original en català.
Seguint en matèria descriptiva, el volum: Indumentaria Tradicional que es conserva en el Centre de Documentació de la Generalitat de Catalunya, està numerat com a “primer exemplar” d’un total d’una edició de trenta-i-cinc impresos en paper de fil i, tres-cents vint-i-cinc, en paper corrent numerats. En aquest cas, les il·lustracions estan il·luminades en color i l’autoria és atribuïda a Manuel Bas, el qual dibuixa els vestits i personatges del llibre reproduint models fotogràfics del Principat, les Illes i el País Valencià els originals del qual, així mateix, es custodien en el Fons Amades.
En consideració als apartats de text, el folklorista estructura els capítols diferenciant les vestimentes tradicionals dels Països Catalans a la vegada que dels Pirineus, les Terres de l’Ebre i Eivissa en fa descripció a part. Escriu també sobre els conceptes: vestit primitiu i vestit típic i, tant d’aquests espais com del pròleg, apropar de l’exemplar de les galerades de: El Vestit Típic les següents consideracions on explica que: “En el present recull, hem procurat, fins on ens ha estat possible, de recollir la darrera alenada del nostre vestit, no tal com és – gairebé no n’ha arribat res a la nostra generació -, sinó tal com havia estat en extingir-se. No ens proposem d’investigar què havia estat el nostre vestit enllà del temps, tasca que considerem plena d’esculls i de llacunes. Ens donaríem per molt satisfets si assolíssim només d’investigar la fisonomia del nostre vestit a les seves darreries”.
“No ens proposem pas de fer un estudi etnogràfic del vestit o dels elements que formen la indumentària de l’home en el seu estat de baixa cultura. Ens interessen només les restes que d’aquells elements primaris i elementals puguin trobar-se encara en el vestit típic català dels darrers temps. Pararem esment, doncs, en aquells aspectes de la indumentària de l’home primitiu dels quals es trobi algun rastre en el vestit dels nostres avis”.
