Gegants de Badalona
Anastasi i Maria

Gegants de Badalona
Anastasi i Maria

In memoriam Elisabet Giró i Baqué (1959-2010)

La tradició gegantera de Badalona neix el 1858 amb la presentació dels primers gegants de la ciutat, l’ Anastasi i la Maria. Són els més antics, ja tenen més de 150 anys!

L'Anastasi i la Maria (1902)El pas del temps, i també els canvis generacionals, va propiciar que més tard nasquessin tres parelles més que servirien per substituïr-se unes a les altres o bé per tal de recuperar la tradició dels gegants.

L’Anastasi i la Maria van ser construïts gràcies a diverses subscripcions i rifes que havia organitzat la Confraria de Sant Anastasi, que va pagar per ells 254 duros.
Van participar a les Festes de Badalona fins el 1880 que van deixar de sortir i, per manca de diners, el 1894 la Comissió de Festes de l’Ajuntament els va adquirir. Es van haver de canviar carcasses, vestits i perruques.
Cap als anys 20 la parella lluïa unes corones de rei al cap. Aquests van sortir pràcticament sense interrupció fins el 1942, any que els van retirar en adquirir la nova parella, en Jeroni i la Badamar que juntament amb una dotzena de capgrossos van costar 7.800 pessetes.

Foto actual de l'Anastasi i la MariaL’Anastasi i la Maria passen a l’oblit. I no és fins a 1984 que es retrobaren i s’encarrega a Jordi Grau la seva restauració. Es van estrenar per les Festes de Maig de 1985. Malauradament, dos anys després, van ser víctimes d’un greu incendi. No obstant, d’aquell accident en sorgiria un grup de badalonins amb l’esperit de conservar tota tradició gegantera de la ciutat i evitar que tornessin a passar desastres semblants: naixia l’actual Colla de Geganters de Badalona. Aquesta nova entitat s’encarregaria de la organització de les trobades anuals que ja havien començat un parell d’anys abans.

Després de la remodelació a causa de l’incendi, tornen a sortir pels carrers de Badalona fins l’actualitat.

El maig de l’any 2000, per iniciativa de la Colla de Geganters de Badalona, van estrenar vestits nous inspirats en els que lluïen a finals de segle XIX, ella de dama vuitcentista i ell de conseller de Barcelona.