Els goigs

Els goigs

Els goigs pertanyen al gènere de l’estampa religiosa. Però per les seves característiques singulars els hem de considerar com un gènere propi i per tant mereixen ser tractats com a tal, desslligats de les estampes.

Els fulls de goig són un dels tipus d’imatgeria impresa més extesos en el territori català. Montserrat Galí en el llibre Imatges de la Memòria els quantifica amb més de trenta-mil exemplars diferents. El Goig el podem definir com himnes o cançons de lloança a una Mare de deu determinada o un sant. L’estructura del full la podem dividir en tres parts.

La primera seria el text. Segons Antoni Comas i Martí de Riquer a Història de la Literatura Catalana les estrofes del goig deriven de l’antiga dansa provençal que juntament amb la balada formaven part de les cançons de dansa. És porbable que en els seus inicis el goig fos ballable. De fet, tenim noticies de himnes i cançons de caire religiós que eren dansades, sobre tot amb motiu de pelegrinatges, com per exemple la que consta en el llibre Vermell de Montserrat que porta per nom Ballada dels Gots de Nostra Dona en vulgar catalan, a ball redon .

La segona part de l’estructura del full de goig correspondria a la imatge que en molts dels casos els impressors aprofitaven d’un goig a un altre. Per tant no es d’estranyar que moltes vegades trobem una mateixa imatge en fulls de goig dedicats a diferents advocacions.

La tercera part del goig correspon a les anotacions musicals. Cal dir que aquesta aportació és relativament moderna i que no s’acompleix tampoc en tots el goigs d’última generació. Cal pensar que el consumidor del goig acostumava a valorar sobretot la imatge, i no pas el text que havia après per tradició oral , ja que no sabia llegir i molt menys interpretar una partitura.

Però l’interès de Goig va molt més enllà d’un cant de lloança o el d’una advocació concreta. Els goigs acostumen a tenir un abast territorial definit i recullen dins el text llegendes locals, històries curioses del passat i anècdotes del lloc. Alguns d’ells han esdevingut també veritables himnes locals que apleguen el poble sencer que es sent identificat en la seva interpretació per la festa del sant patró.

Avui els goigs segueixen vigents. Es venen en santuaris, ermites i esglésies. I són també objecte d’estudi i col·lecció, fins i tot hi han entitats dedicades aquest tipus de full com la que porta per nom Amics del Goigs de Barcelona. Per un altre cantó la seva producció també a evolucionat, els de nova creació no segueixen els canons clàssics i alguns aposten per un disseny actualitzat i contemporani.
——–
Si voleu aprofondir en el tema, podeu visitar aquest blog dels Amics dels Goigs o aquest altre: Bibliogoigs.
——–
També al Youtube hem trobat alguns Goigs interessants.