Els oficis, els gremis i les confraries

Els oficis, els gremis i les confraries

Aureli Capmany va escriure sobre molts temes i molts llocs, en general sempre referits a Catalunya.  Un dels temes que desenvolupà és la història i costums dels gremis, de les confraries i, en general, de les associacions professionals, la majoria de vegades de la ciutat de Barcelona.

Quan són escrits monogràfics, també acostuma a parlar de les normatives que regeixen l’organització, del sant, santa o marededeu que és el patró o patrona del gremi, de la data de la seva diada i com la festegen, i on es troben l’altar i la imatge.

El primer escrit de tema gremial data de l’any 1923 i el darrer, que sapiguem, de l’any 1944 i podem agrupar-los en escrits generals sobre organitzacions gremials, els dedicats als gremis dels oficis dolços: pastissers i confiters, als gremis relacionats amb la important indústria tèxtil: teixidors, cotoners o tintorers, i finalment els textos únics que tracten d’un sol gremi com el de sabaters, mestres o el dels bastaixos barcelonins.

Del primer grup, coneixem una sèrie d’articles publicats a la revista Barcelona Atracción : revista mensual de la Sociedad de Atracción de Forasteros que es publicà entre el setembre de 1931 i el juliol de 1936.  En cada número, Capmany parla d’un gremi barceloní: botiguers, revenedors, teixidors de vela, fusters, platers, adobadors, hostalers i taverners, pesadors i medidors o mercers.  Inicia la sèrie parlant sobre la història de diferents associacions gremials de Barcelona, per passar al tema monogràfic sobre l’establiment i les dades més rellevants de cada associació, la descripció dels edificis i propietats gremials: caixes, penons, llibres, etc., les ordinacions gremials amb les principals disposicions i modificacions posteriors, la reglamentació dels aprenents, els exàmens de mestre, les botigues quan el gremi en disposa, i les advocacions i les capelles i els cultes propis.

Dos anys més tard, al 1933, publica un article breu a la revista Organització, sota el títol d’Apunts sobre els Gremis barcelonins, referint-se a la importància i incidència dels gremis en la història de Barcelona i a tres grans grups de gremis barcelonins identificats segons la seva dvocació: els Julians, els Elois i els Esteves.

Els magatzems Jorba editaven una revista anomenada Dietario de los Almacenes Jorba i és allà on, entre 1935 i 1936, Capmany publica dos articles sobre els gremis catalans, amb especial dedicació als gremis relacionats amb la indústria tèxtil catalana.  Els dos articles tenen el mateix títol: La vida gremial de los oficios en Cataluña, van molt il·lustrats i són impresos en tinta verda o blava. Un altre, publicat al Dietario de los Almacenes Jorba, s’anomena El arte del tejido i té 16 pàgines en tinta verda en les quals fa un repàs a la història del gremi a Barcelona, entre el segle XV i el XIX.

L’any 1923 publicà a la revista Quaderns d’estudi, adreçada especialment als mestres, un text sobre l’organització que intitula Ordinacions per a la Confraria del Mestres de Llegir, Escriure i Comptes de la Ciutat de Barcelona, any 1740, amb la transcripció d’ordinacions, les taxes per obrir escola, les reglamentacions, el calendari i els exàmens per exercir de mestre.

El Gremi dels oficis dolços és el protagonista de diversos articles que publicà en revistes gremials: a Dulcería Artística e Industrial : órgano de la Federación nacional de confiteros y pasteleros de España, dels anys 1924 i 1925.  L’any 1932 es publica l’article El Gremio de drogueros, confiteros y azucareros de Barcelona a mediados del siglo XVI, en el que Capmany parla de la reglamentació gremial sobre els requisits necessaris per parar botiga a Barcelona, dels exàmens d’adroguer i confiter, de les taxes, la convocatòria i les proves dels exàmens i de les multes per adulterar els productes i tenir parada sense permís.

A Barcelona es publicà una obra col·lectiva sobre l’Historial del Gremi de Bastaixos de Capçana i Macips de Ribera de la Duana de Barcelona : segle XIII-XX., un dels gremis amb molta força a la ciutat en què Capmany també col·laborà amb el capítol El que queda dels antics gremis de Barcelona. Bastaixos de la Duana sobre els privilegis, l’organització, la capella, les condicions d’ingrés, les ordinacions i  reglamentacions, les propietats gremials i el patronatge de Santa Caterina i Santa Tecla.

Per acabar esmentarem la monografia El Gremio de los Maestros Zapateros que l’editorial Aymà publica l’any 1944 en la qual parla de la confraria, l’advocació a sant Marc, la capella, la casa gremial i la presència del gremi a les processons.  Aquesta és l’obra que tanca el període dedicat a les organitzacions gremials, però no podem oblidar que aquestes apareixen també en les obres dedicades al Corpus barceloní i les seves processons i també a alguns articles sobre sants, santes i maresdedeu.