Els pastorets
(Homenatge a Josep M. Folch i Torres)

Els pastorets
(Homenatge a Josep M. Folch i Torres)

Avui parlarem de pastorets. Aquest expedient C vol ser un homenatge a totes aquelles persones que amb esforç mantenen viva la flama d’aquesta tradició i aixequen teló per oferir-nos la representació teatral del misteri de Nadal.

josep_maria_folch_torresI ja que hi som, homenatgem en Josep Maria Folch i Torres, que aquest 2016 farà cent anys de la posada en escena d’un dels textos de pastorets més representats al país i del qual ell és l’autor: Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús. Anem per feina.

L’investigador i historiador del teatre Xavier Fàbregas afirma que el teatre popular és aquell que fa el poble i per al poble. Així el poble és qui produeix els espectacles de manera amateur i desinteressada, al mateix temps és el mateix poble que n’és l’espectador. Si hi ha alguna representació que s’escaigui dins aquesta definició de totes totes és: Els pastorets.

Els pastorets són representacions nadalenques amb orígens molt antics. En trobem les arrels en els drames medievals cantats, primer en llatí i que es representaven dins els oficis de la vigília de Nadal; aquests oficis eren coneguts com l’Oficium Pastorum, i els primers textos en català daten del segle XV.

Aquest tipus de representació va patir una certa decadència i un declivi a partir del segle XVI, per causa de les disposicions del Concili de Trento en què van ser prohibides les representacions d’aquest caire dins els temples.

A partir del segle XIX aquest gènere rep un nou impuls i s’escriuen nous textos de pastorets sempre en castellà fins el 1887, en què Miquel Saurina fa la primera versió moderna en català, l’any 1901 Frederic Soler “Pitarra” elevarà Els pastorets al teatre culte. Molts autors han escrit versions de pastorets, en destaquen per la seva popularitat l’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies del 1903, Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres (1916), i La flor de Nadal de Francesc d’Assís Picas (1954), entre d’altres.

Per norma general l’argument es construeix a partir de tres històries, la primera les esposalles de Josep i Maria, la parella buscant posada i el naixement, la segona és la lluita entre àngels i dimonis i la tercera correspon al tema dels pastors de caire còmic i costumista.

Actualment la representació de pastorets es troba molt estesa en els territoris de parla catalana, que juntament amb les passions són les representacions de caire tradicional més arrelades.

Més enllà de la representació nadalenca cal posar en valor la tasca que realitzen els grups de persones que s’apleguen per tirar endavant aquesta tradició. Alguns són grups de teatre amateurs, d’altres només es troben anualment per escenificar aquest misteri del Nadal. Però tots, absolutament tots, són autèntiques organitzacions cíviques que a voltes es converteixen en veritables escoles de teatre que permeten als neòfits en el món de l’escena iniciar-se en aquest art.